Valoració de les pràctiques fins aleshores.

Al principi vaig començar molt il·lusionada, per fi podria aplicar el que havia estudiat a la realitat, per fi podia estar amb infants, que era el que realment havia volgut durant tota la part teòrica. Així, vaig començar molt convençuda i molt feliç. Meditava moltíssim cada intervenció que feia als infants i em trobava a gust i contenta amb la meva tasca fins que una de les mestres em va dir que potser feia intervencions que no podia fer degut a que els infants no e coneixien. Jo tenia en compte aquest fet, sobretot pel que fa al canvi de bolquers i de roba i la donada del dinar, ja que són moments més íntims. Les intervencions a les quals ella es referia eren les de renyar als infants quan es podien fer mal ells mateixos o als companys o bé quan feien malbé el material, jo pensava i segueixo pensant que eren adients, ja que no podia estar tot el temps avisant-les perquè elles fessin l’advertiment. A més, d’aquesta manera no adquiriria cap autoritat i mai arribaria el moment en que pogués fer la intervenció jo mateixa.

Arrel d’això, vaig experimentar un període de dubtar absolutament de tot degut a l’exposat al paràgraf anterior. M’angoixava molt fer qualsevol intervenció fis que vaig decidir demanar la guia de les mestres, per tal de recuperar la seguretat en mi mateixa. Me va costar molt i, em sembla que vaig acabar el període de pràctiques que corresponia amb el grup dels reietons sense haver superat aquest obstacle.

Just abans del canvi de grup, varem fer una reunió de practicants amb la tutora de la Universitat que em va animar a canviar el xip, a gaudir del que feia, a viure l’experiència i a, si esqueia, a no reflexionar tant. Així, que durant les vacances de Pasqua, vaig reflexionar molt sobre aquest tema i vaig arribar a la conclusió que les meves pors eren infundades i que calia superar-les. Vertaderament pens que som capaç de desenvolupar aquesta tasca, si més no, ben feta. A més, havia de tenir en compte que estava de pràctiques i que era ara quan m’havia d’equivocar i, així, aprendre de les meves errades per tal de no cometre-les més quan sigui mestra. Ben igual que els infants, m’havia de permetre l’assaig i l’error.

D’aquesta manera, en començar amb els nanets vaig tornar al convenciment i a la valoració de les meves capacitat, desenvolupant la iniciativa pròpia de la meva manera de fer. Els resultats han estat boníssims, em sembla que els infants ho noten i m’han acceptat tot d’una. Fins i tot, dos infants al quals els hi costa l’acceptació d’un nou adult a l’aula interaccionaven amb mi de manera espontània dues setmanes després. Fets com aquests em donen encara més força per seguir esforçant-me i aprenent.

Les pràctiques ens estan duent moltíssima feina però només amb els seus somriures en entrar cada dia a l’aula i amb l’afectuositat que em mostra el grup anterior quan, ocasionalment, faig alguna activitat amb ells, compensa sobradament. Malgrat tot, estic ben segura que vull ser mestra, que vull estar cada dia amb infants.

Bones pràctiques.

Experimentem amb taronges, llimones i mandarines:

Arrel del projecte de millora de centre que s’està desenvolupant enguany a l’escoleta, sorgit de la detecció de la necessitat d’introduir material natural en la quotidianitat del dia a dia a l’escola, els dimecres, després de berenar, mig grup del reietons (un any grans) i dels nanets (un any petits) realitzen a l’aula dels nanets, de forma conjunta, propostes amb materials naturals. Després, els dijous, a la mateixa hora, la realitza l’altra part del grup, aquesta vegada sense la interacció entre ambdós grups d’edats i cada un dins la seva aula.

Aquella setmana, les mestres i les practicants, havíem pensat organitzar la proposta en base a les taronges, les mandarines i les llimones. Així, les presentàrem senceres en petits munts repartits per tota l’aula. A més, a la tarima que disposàrem, de més o manco un pam d’alt, per tal que els infants poguessin treballar a diferents alçades, els materials es trobaven presentats de molt diverses maneres organitzats en recipients que desenvolupaven la funció de contenidors, d’aquesta manera, trobàvem les fruites presentades en rodanxes, pelades, amb la pell formant espirals, en mitges parts, desgranades, etcètera. També disposaven damunt una taula de la seva alçada exprimidors i mitges parts de les diferents fruites. Finalment, comptàvem amb diferents contenidors per tal d’incentivar als transvasaments.

Durant la sessió els infants realitzaren transvasaments, tastaren les fruites, feren suc amb l’ajuda dels adults i el tastaren alguns utilitzant, fins i tot, canyetes. A més, establiren relacions de col·laboració entre ells, sense importar la diferència d’edat, malgrat això sigui una mica estrany en aquesta etapa. Així, un dels nanets passava les fruites a un dels reietons i, aquest, les ficava dins un contenidor.

Les característiques dels infants que composen el grup dels dimecres són molt diferents, degut a la seva diferència d’edat i característiques evolutives. Malgrat això, tots es troben ja perfectament adaptats a la vida a l’escoleta, el que els permet tenir la seguretat necessària per experimentar de forma lliure i tranquil·la i, així, treure el màxim profit de les propostes que se’ls plantegen. Una altra de les característiques comunes d’ambdós grups és que encara no s’ha assolit el control dels esfínters, el que condiciona el desenvolupament de la jornada ja que, es creu fermament que, per a que un infant pugui treure suc a les activitats que realitza, primer de tot ha de tenir les seves necessitats bàsiques cobertes. No trobem cap infant amb Necessitats Educatives Especials. Quant a les diferències, trobem que no tots els infants caminen, però sí que es desplacen de diferents maneres per la qual cosa poden participar de la proposta que es troba totalment pensada i adaptada a les característiques del grup.

Es té en compte i, per aquest mateix motiu es realitza una proposta intergrupal, que els infants d’aquestes edats aprenen mitjançant la experimentació , la imitació i l’assaig – error, tot repetint les seves activitats per tal de fiançar les seves adquisicions.  D’aquesta manera, es permet que els infants grans ajudin als petits, i que aquests puguin observar i imitar les accions que realitzen els primers, tot enriquint el seu procés d’aprenentatge. Aquí rau l’objectiu de la proposta. Com s’estableix al decret 101/2012 del tres d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil, el currículum s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, del control corporal, de les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, de les pautes elementals de convivència i de relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants. Com hem pogut observar, la proposta respon a aquests principis.

En aquesta edat, comencen a tenir la noció de permanència de l’objecte i, a més, poden anticipar les conseqüències simples de les seves accions. També poden fer algunes descripcions rudimentàries d’accions i realitzar seqüències d’accions per tal d’aconseguir una fita. A més, es comença a dur a terme les primeres simbolitzacions en el joc als infants més grans. A més, malgrat tots ells es fan entendre, en alguns predomina la dicció i en altres la gesticulació, per exemple assenyalant, tot depenent de la seva edat cronològica i desenvolupament cognitiu i lingüístic.

Malgrat les diferències en les característiques evolutives i personals de cada un dels integrants del grup d’infants que desenvolupa la proposta, tots els reben l’atenció que necessiten per part dels adults. En aquest sentit, el treball en parella educativa i el suport que aportem les practicants de la UIB, permeten que aquest fet es pugui donar d’una manera acurada. Així, malgrat la pauta per a l’adult sigui la observació i documentació del procés, aquest es troba vigilant per intervenir als casos en que és necessari, com pot ser en el desenvolupament d’un conflicte entre infants, en el risc d’algun d’ells de patir algun mal, o bé, quan qualque infant no es troba engrescat, en aquest darrer cas, es realitzen intervencions per tal de motivar-lo i introduir-lo en la dinàmica de la proposta. D’aquesta manera, cap infant queda exclòs.

Tant el centre com les mestres estan satisfets amb el desenvolupament d’aquest tipus de propostes, ja que aporta coherència a la línia educativa del centre i la enriqueix, tot intervenint en els aspectes que s’han detectat com a necessitats de millora dins l’escoleta, degut a la seva anterior inexistència. A més, aporta una major qualitat i sentit estètic a la metodologia mitjançant la qual realitzen els aprenentatges els infants.

A mode de resum, es pot dir que els principis bàsics que es desprenen d’aquesta proposta i que fan possible la seva identificació com a bona pràctica. Així, segons la meva opinió, una bona pràctica ha de sorgir dels interessos dels infants i motivar-los, així, mitjançant la forma particular d’aprendre d’aquestes edats podran treure el màxim profit de la proposta que se’ls ofereix i anar progressant en les seves adquisicions. A més, la pràctica ha de sorgir de la necessitat sentida per tots els membres del grup, ja siguin adults o infants, d’allò que es realment significatiu per a ells, tot tenint en compte les particularitats que conformen cada grup d’infants. També penso que ha de tenir un cert sentit estètic, ja que d’aquest es deriven hàbits de cura i ordre que es necessari que es comencin a treballar des de les edats més primerenques perquè així es trobin consolidats quan l’infant vagi creixent. Finalment, no es pot oblidar que ha d’estar fonamentada en una teoria, la qual ha de  ser coherent amb la línia educativa del centre que ha de tenir sempre present la necessitat de recerca i millora contínua.

La necessitat d’establir i desenvolupar un projecte d’aquestes característiques va sorgir arrel de la participació d'algunes mestres a les jornades celebrades el mes d'octubre a Pollença amb el títol: "Educació per a la vida" a càrrec de Satish Kumar, Gunter Pauli i Fritjof Capra.

L’origen d’aquest plantejament sorgeix arrel de les bases establertes per la pedagogia sistèmica, la concepció fonamental de la qual és entendre l’educació i la vida com un tot interrelacionat que flueix en base a tot un seguit de relacions, interaccions i connexions de cada un dels elements individuals que la integren i que conformen una xarxa que permet el seu desenvolupament d’una manera interdependent.

També caldria afegir que no es tracta de la concepció de l’aprenentatge com un fet que va des de dalt a baix, sinó com un esdeveniment cíclic, on tots els participants tenen alguna cosa que aportar i, on tots ells són alhora mestres i alumnes. De la mateixa manera que la natura passa per uns cicles vitals, també es concep l’aprenentatge i el desenvolupament de l’infant com un procés cíclic, en espiral i progressiu, sempre respectant els seus ritmes i moment maduratiu.

El projecte sorgeix de la necessitat de transportar aquesta idea a la realitat de l’escola. Al centre, es te molt present la necessitat d’una reforma i millora educativa contínua.

Cal tenir en compte també que a l'escoleta, es té una gran consciència vers la millora que es requereix pel que fa a la inclusió de materials naturals dins la vida quotidiana del centre en general i de cada una de les aules en particular. Hem pogut observar, que s'han introduït elements no estructurats a les aules i que els infants tenen una resposta molt positiva vers aquests; ara bé, segueixen sent insuficients i segueixen predominant els elements de plàstic. A més, els materials naturals amb què compten no resten a l'abast dels infants, utilitzant-se així, tan sols com a materials propis del moment de la panera del tresors o del joc heurístic, en propostes oferides de manera intencional per les mestres.

En general, es percep la necessitat d’un ambient d’aprenentatge ric, que permeti un treball i desenvolupament de tots els sentits, és a dir, un ambient multisensorial, on es puguin trobar una gran quantitat de formes, textures, colors, olors i sons a partir de materials ben quotidians. És per tot això que a Gianni Rodari es creu fermament que aquests aspectes resulten imprescindibles per a un desenvolupament cognitiu i emocional integral dels infants.

Aquest procés, ha de desenvolupar-se a partir de la construcció activa del coneixement mitjançant un aprenentatge experiencial en el qual es treballin les múltiples intel·ligències que conformen la cognició humana. El treball per projectes permet el desenvolupament d’aquesta forma d’ensenyament, que porten a l’assoliment d’aprenentatges significatius per part dels infants i el desenvolupament de la seva capacitat creativa.

No ha estat concebut com un projecte tancat amb una durada limitada, sinó que es pretén que la idea que es desprèn d’aquest, s’incorpori a la filosofia de l’escola, fent-la evolucionar i millorar. Així, es tracta d’un projecte continu, estès en el temps, sense tenir en compte les limitacions que suposa la limitació del desenvolupament del treball al curs escolar.

Així, malgrat no estigui finalitzat encara un document que faci referència al projecte que s’està desenvolupant en aquests moments a l’escoleta, ja que està sent realitzat per les practicants, l’exposat anteriorment explica la fonamentació i els referents teòrics d’aquesta bona pràctica que entra en coherència amb la línia educativa que es duu a terme al centre i que es troba explicitada als seus respectius documents.

Finalment, m’agradaria convidar-vos a visitar els blogs d’algunes de les meves companyes de la universitat.

El primer d’ells, és d’una de les meves companyes al centre de pràctiques, na Carme. L’he triat degut a que em sembla interessant que pugueu veure altres propostes que es desenvolupen al mateix centre però amb un grup d’edat diferent, en aquest cas, la proposta de “Avui, tu ets el protagonista”. A més, així, podem esbrinar diferents maneres de percebre una mateixa realitat, la del nostre centre de pràctiques, el que em sembla, si més no, més enriquidor. El seu blog és Carmensancenon.blogspot.com. El comentari que he realitzat ha estat el següent:

“Com he esmentat al meu blog, he triat aquesta pràctica ja que em sembla interessant que pugueu veure altres propostes que es desenvolupen al mateix centre de pràctiques, en aquest cas, Gianni Rodari, però amb un grup d’edat diferent. Així, podem esbrinar diferents maneres de percebre una mateixa realitat, el que em sembla, si més no, més enriquidor.

Com podem comprovar, hi ha una coherència i una continuïtat del projecte educatiu que s’està desenvolupant a tot el centre malgrat cada proposta estigui adaptada a l’edat corresponent. Això mostra la conscienciació presa i el compromís adquirit arrel de la identificació d’una necessitat sentida per tal de millorar la línia educativa i per consegüent la filosofia que es duu a terme a l’escoleta.

La identificació d’aquesta necessitat sorgeix de la conscienciació de la riquesa sensorial que aporten aquest tipus de material i les innumerables possibilitats que mostren.

Un dels aspectes a destacar és l’aprofitament d’aquesta pràctica per establir una col·laboració amb les famílies, tot demanant la seva ajuda. En aquest sentit, em sembla positiva aquesta sinergia, ja que possibilita l’entrada progressiva d’aquest material dins l’aula, el que permet treure el màxim profit de cada un d’ells. No obstant, estic d’acord amb la meva companya en que calen una criteris clars que ajudin a que tota la comunitat educativa pugui entendre els fonaments i objectius del projecte i així pugui realitzar aportacions adequades.

Aquests dos aspectes es relacionen amb la concepció d’una educació ecològica i sistèmica representants de les quals són autors com Capra i Parellada. Aquesta concepció entra en coherència amb la pedagogia que es desenvolupa al centre i la enriqueix.

Un altre aspecte destacable és la delegació del protagonisme a l’infant el que permet treballar la seva identitat individual dins la del mateix grup que forma part. A més, el fet que es treballi arrel del projecte aporta significativitat a l’activitat, dotant-la de sentit.

També cal esmentar que es treballen dins la mateixa proposta i arrel d’aquesta tot un seguit  de competències ben variades. Alguns exemples de les qual són, com esmenta la meva companya, el llenguatge i la capacitat d’escolta. Em sembla imprescindible que es prengui consciència de la multiplicitat d’aspectes que es treballen, ja sigui intencionalment o no, en cada una de les activitats que es plantegen als infants.

És destacable el gran treball de documentació que es duu a terme i que permet mostrar la imatge d’infant que es manté en aquesta escola i que es desprèn de la seva filosofia. Així, es fan visible les seves capacitats, mostrant-los com subjectes actius en la construcció del seu coneixement.

També em sembla adient el rol de la mestra que duu a terme un paper de guia en l’aprenentatge dels infants i que fa desenvolupar les seves capacitats i competències mitjançant preguntes.

Malgrat això, em sembla qüestionable que es tracti els infants de manera desigual, ja que pens que si volem educar futurs ciutadans lliures de prejudicis la millor eina que tenim és el modelatge mitjançant la mostra de un models adequats de conducta.”

També em sembla positiu i enriquidor conèixer pràctiques que es duen a terme en altres centres, com la maleta de traspàs que es duu a terme al CEI Es Molinet situat a la urbanització Galatzó.  Em sembla més adient realitzar dues entrades sobre practicants i blogs diferents però que es troben al mateix centre pels mateixos motius amb què he justificat la tria d’un blog d’una de les companyes del meu centre de pràctiques. Penso que la comparació permet que l’un complementi i completi l’altre i així, es pot obtenir una informació més rica i ajustada. Els blogs són:

http://reflexioneinnovacioneducativa.blogspot.com/

http://treballsreflexioiinnovacieducativa.blogspot.com.es/

El comentari realitzat s’adjunta a continuació:

“En primer lloc, remarcar que em sembla excel·lent la coordinació que es mostra entre les dues practicants d’aquest centre. Em sembla que aquest aspecte és fonamental ja que possibilita un treball de més qualitat. A més, La interrogació a la qual es sotmeten durant la redacció de l’entrada denota la seva inquietud el que, pens, és el fonament dels nous aprenentatges.

Quant a la practica, consider que és una bona manera de treballar la identitat de cada infant, tot aportant-li seguretat en aquest nou camí que ha d’emprendre.

També em sembla molt especial que dos centres facin l’esforç de establir una relació continuada i una coordinació entre ells, el que no sempre és fàcil, amb l’objectiu de beneficiar els infants.

A més, d’aquesta bona pràctica es desprèn la concepció de la importància que té el període d’adaptació a les escoles d’infantil.  Penso que la proposta permet treballar els sentiments arrel d’una situació vertaderament significativa per als infants.

Com és normal, els infants tenen por d’anar a una nova escola ja que, com ens passa a tothom, la por sorgeix davant allò que desconeixem. Per aquest motiu, em sembla positiu que puguin conèixer el nou centre abans d’inserir-se plenament en ell.

A més, també em sembla destacable com a aspecte positiu la continuïtat que es dóna en la pràctica i que posa en relació als alumnes grans de l’escola petita que comencen a viure el període d’adaptació i els alumnes petits de l’escola gran, que ja l’han finalitzat, el que facilita l’intercanvi d’experiències. Així, els petits rebran informació i coneixeran la nova escola de la mà dels seus coetanis i, aquests, podran reafirmar-se a sí mateixos tot ajudant als seus companys el que, si més no, els aportarà una gran gratificació i satisfacció personal.

També, és digne de fer esment la metodologia utilitzada per a la tria del contenidor, ja que penso que d’aquesta manera es fomenta el debat entre iguals i, per consegüent, la necessitat de realitzar argumentacions, de respectar els torns de paraula, d’escoltar els altres, etcètera. Així, es treballen moltes més competències que les plantejades com a objectiu a priori, malgrat aquestes també siguin conscients i intencionals.

Per últim, esmentar que la informació que reben les mestres tant de cada infant en concret com del grup – classe en general mitjançant aquest material permet utilitzar-la per interpretar de manera adient la informació que es recollirà a partir d’aquest moment a través de la observació i, per consegüent, poder realitzar intervencions més ajustades a les necessitats dels infants.”

Finalment, una altra bona pràctica que he trobat interessant ha estat la identificació de la pròpia bossa del berenar per part de cada un dels infants. El blog és el següent: http://joanabenestar.blogspot.com.es/ i el comentari que he realitzat al respecte pot llegir-se a continuació:

“En primer lloc, he trobat interessant la manera d’animar els infants que no es troben engrescats amb l’activitat, tot possibilitant que adquireixin el nivell d’atenció i concentració adients per desenvolupar-la. Pens que és imprescindible que trobin motivacions en allò que fan, per tal que puguin treure el màxim partit possible.

També, m’ha cridat l’atenció la conscienciació vers els objectius que es treballen dins la fita principal. En aquesta proposta, es fomenta, sobretot, l’autonomia de l’infant, per exemple, quan se’ls deixa la bossa un poc oberta per tal que la puguin acabar d’obrir ells mateixos, tot adaptant la proposta a les seves capacitats i a allò que poden i saben fer de manera autònoma. A més, només s’ofereix ajuda quan vertaderament l’infant ho necessita el que evita la seva frustració. El rol de guia que exerceixen les mestres em sembla adient. No obstant, tal vegada, seria positiu que s’esperés a que fos el mateix infant qui demanés l’ajuda i que els penjadors es trobessin adaptats a la seva alçada, per tal de fomentar si cap més la seva autonomia.

També, en la proposta, es treballa la seva identitat i permet l’adquisició d’hàbits d’higiene i cura personal, tan imprescindibles de començar a treballar en les edats més primerenques.”

[Dossier de Pasqua]