Valoració de l'assignatura.

De vegades m’he trobat en la situació d’haver necessitat la informació que forma part del contingut de la mateixa per a resoldre alguna qüestió relacionada amb les pràctiques, abans que aquesta es donés a l’assignatura. Malgrat això, es podia intuir una clara intenció d’establir un cert paral·lelisme entre teoria i pràctica.

A més, va haver alguns conceptes l’exposició dels quals a classe no em va resultar massa aclaridora d’entrada pel fet d’haver d’extreure’ls arrel d’una pràctica que, com a conseqüència de la desconeixença, no entenia massa. No obstant, treballant posteriorment sobre aquests sí que he pogut arribar a aclarir-los .

Per altra banda, em sembla que les reflexions sobre les pràctiques que hem desenvolupat tant a classe com als treballs de l’assignatura ens han servit per fer conscients, les competències que treballam amb cada una de les nostres actuacions, el que em sembla imprescindible per poder identificar els punts forts i febles i, conseqüentment, poder millorar de forma contínua el nostre quefer com a professionals.

També consider positiu que s’hagi fomentat molt el treball en grups corresponents als membres d’un mateix centre, ja crec que s’enriqueixen les activitats i, per altra banda, crec necessari el contrast amb altres grups de diferents centres, el que sens dubte enriqueix les nostres concepcions arrel del contrast i la diversitat d’idees, punts de vista i propostes que tenim la oportunitat de compartir.

Què ha de pessar perquè una mestra o una practicant aprenguin.

Per aprendre, penso que es necessari un contrast entre teoria I pràctica, una retroalimentació mútua i cíclica, on l’una enriqueix l’altra, ja que sense aquesta complementació, la teoria no troba sentit i la pràctica no troba fonaments. En aquest sentit, també em sembla que, dins la jornada, es necessita a part del temps que passam amb els infants, un temps de reflexió sense ells, per reflexionar, primer de manera individual, on s’ha de contemplar la metacognició i, després de manera compartida, per tal de contrastar punts de vista i enriquir les nostres concepcions. En aquest sentit, pens que els altres ens poden aportar l’objectivitat que necessitam per tal d’adonar-nos d’alguns aspectes, per la qual cosa, es fa necessari establir el diàleg des del respecte, d’una manera constructiva, tot acceptant les observacions que ens puguin fer vers la nostra pràctica, per tal de millorar contínuament. També cal una gran coordinació i consens de les accions que es duen a terme conjuntament.

No obstant, per aprendre, ja siguem mestres o practicants, cal, sobretot, voler, mantenir viva la inquietud per aprendre i millorar de manera permanent, amés de la implicació en aquest aprenentatge i la iniciativa. Tot això ens ajudarà a trobar sentit a la nostra formació contínua.

També, per aprendre cal anar superant els obstacles que se’ns presenten en la quotidianitat, cercant, reeixidament, recursos per a resoldre’ls, ja siguin interns o externs al centre.

Per últim, mencionar que l’avaluació, en aquest sentit, ens pot ajudar a detectar les nostres mancances i a establir el focus en el qual ens volem centrar per millorar, dotant, com he dit abans, de sentit a tot el procés.

Diari 28/05/2012.

Només en arribar, na Neus F. m’ha demanat que li canti la cançó del dit puja. M’ha agradat molt perquè aquesta cançó m’uneix molt als infants. Se la cant molt sovint i tant ells com jo disfrutam molt. Per altra banda, esmentar que encara me fascina la manera com, clarament, es fan entendre aquests infants, malgrat no parlin són tan capaços...

Seguidament, començ a canviar bolquers com cada matí i, després, anam a berenar. Na Marina no volia venir i, per convèncer-la, l’he dit: “Marina, saps que hi ha avui per berenar?, T’ho dic?” amb to de secret. Quan l’he dit que hi havia pa amb oli, la nina s’ha aixecat tot d’una. Els pares d’en Pau, que es trobaven allà acomiadant-se del seu fill s’han mostrar sorpresos de la meva estratègia i de la reacció de la nina.

Avui teníem una mica de pressa, ja que a les 10:15 h. passaven els reietons al laboratori de manipulació i descoberta. Les mestres, s’han queixat que els pares enredessin l’infant. Pens que el moment d’arribada és un moment molt important de relació amb les famílies, no obstant, també pens que aquestes han de tenir en compte, quant a la seva hora d’arribada, que a l’escoleta es segueixen unes rutines molt marcades, per tal d’afavorir la seguretat  i l’autonomia dels infants i que han de tractar de no trencar-les.

A l’hora de fer la presentació i la primera proposta del laboratori als reietons, ens hem trobat amb el problema que a la meva classe, faltava na Cris, per la qual cosa jo no hi podia ser present perquè na Maria del Mar no podia quedar sola. Per aquest motiu, he baixat a demanar a na Carme, l’altra practicant si podia filmar ella i, així, na Raquel podria intervenir, però es trobaven en la mateixa situació. Finalment, hem decidit deixar la càmera fixa i na Raquel, tota sola, ha hagut de desenvolupar la presentació i la intervenció amb tots els infants del grup que hi passava.

En un dels moments que he sortit de l’aula, en Sergi ha remugat, com ho fa quan surt alguna de les mestres referents, per la qual cosa, malgrat sempre ho faig, he tornat a avisar-los que havia d’anar a baix un moment i que tornaria de seguida.

Mentre, a l’aula, hem jugat amb pots i cadenes de metall, tubs i capses de cartró i pinyes. Mentre jo acabava de canviar el bolquer als infants que em faltaven. Després, hem sortit al pati amb aquest material i he adoptar el rol d’observadora. En Joan, venia a cercar-me per utilitzar-me com a suport per poder aixecar-se. Aquest nin lluita dia rere dia per progressar en les seves capacitats motores. Avui s’ha posat dret recolzant-se només amb una mà en mi, quin progrés! Una vegada més, es fan paleses les enormes capacitats dels infants.

Al dinar, molts infants ploraven per la qual cosa hem utilitzat estratègies com donar-los una cullera, donar-los un passeig, donar-los la xupa... per tal de calmar-los. Després, jo he quedat a replegar l’espai i, a continuació he quedat jugant amb ells i vestint i desvestint als que s’havien embrutat mentre na Maria del Mar canviava bolquers.

En aquest moment, m’he fixat que na Neus F., menjant el iogurt, es llevava amb la cullera els sobrants del voltant de la boca en cada cullerada que feia. M’ha semblat increïble.

Seguidament, he anat a dormir amb els grans i, en sortir he fet la nota d’aula i dues d’individuals.  També he replegat el pati i he rentat els materials, mentre na Maria del Mar feia les notes individuals. M’ha agraït la meva ajuda, ja que tota aquesta feina l’ha de fer ella després d’anar-se el darrer infant, però com jo no tenia res més a fer, no em costava res ajudar.

Avui m’he demanat com ho poden fer a altres escoletes on no compten amb parella educativa. Supos que no poden fer tantes activitats, contemplar tots els moments com educatius ni dur a terme una documentació tan acurada com es fa en aquesta escoleta.

També, pel que fa a la jornada d’avui, cal esmentar que les mestres es queixen que les famílies duguin els infants malalts, ja que es contagia tant a mestres com als altres infants.

La nota de grup ha resultat la següent:

“Bon dilluns famílies!

Com ha anat el cap de setmana?

Nosaltres hem retornat amb na Cris malalta, esperam que es recuperi ben prest!

Avui, el Nanets hem desenvolupat una proposta amb material no estructurat com capses i tubs de cartró, pots i cadenes metàl·liques i pinyes, amb els quals els infants han jugat lliurement. Han realitzat accions com replegar, ficar i treure, omplir i buidar... També, han fet torres i han utilitzat el material per desenvolupar joc simbòlic.

Com s’han engrescat molt amb aquest material, l’hem tret al pati, per tal d’aprofitar el bon temps que fa i poder seguir amb la proposta allà.

Fins demà!”

Dari 24/05/2012

En arribar, les practicats hem muntat la sala de psico per als nanets mentre anàvem xerrant per tal d’organitzar el projecte de millora. És l’únic moment en què podem xerrar totes i l’aprofitam. Com teníem un dubte respecte a l’adequació dels aliments deshidratats, hem demanat a na Cris que ens ajudés i, amb ella, hem destriat els aliments que podíem emprar i els que no. Totes les practicants, hem agraït molt l’enhorabona que ens ha donat aquesta mestra, ja que hem realitzat molt de treball i, pens, que aquests detalls et donen força i t’animen a seguir treballant i a superar els diferents obstacles que es presentin.

En tornar a la classe, he canviat els bolquers i, seguidament, he anat a fer psico amb els grans. Durant la sessió, m’ha sorprès veure a na Neus F. contar ella mateixa fins a tres i, després botar, en la zona delimitada per a aquesta funció. Cada vegada xerra més i més clar i, avui, hem trobat una evidència d’això. Durant el ritual de sortida, venen a cercar a na Laura i, mentre la mestra queda amb els infants, acabant-lo, jo realitz l’acomiadament, tot comentat al pare els trets més significatius de la seva filla durant la jornada i, preparant tot allò que s’havien de dur.

També havia de passar a la sessió dels més petits, però a causa d’un problema amb la càmera de fotos passa na Cris, ja que era la seva i sabia més com anava i, jo, he quedat berenant amb els grans.

Na Neus F. no volia plàtan. Jo, l’he explicat que, al manco, l’havia de tastar i que, si després no en volia menjar més no en feia falta. La nina semblava convençuda i ha provat una mossegada. Després l’he demanat jo: “A que és bo?” La nina ha respost que sí. Llavors, l’he demanat si en volia menjar més i m’ha dit que sí. La veritat és que m’ha sorprès el resultat de la intervenció, no m’hagués esperat mai que aconseguís alguna cosa més allà que la nina el tastés. Ho he comentat amb les mestres.

En acabar, els he tret els animals de plàstic perquè juguin. Com he vist que no s’engrescaven massa, els hem arreplegat i he tret les culleres.

Quan he vist que l’altra sessió de psico desenvolupava el ritual de sortida, he començat a arreplegar amb el meu grup, tot cantant la cançó que identifiquen amb aquesta tasca, i hem sortit tots junts al pati.

Després d’una estoneta, hem anat a dinar. Seguidament, a mi m’ha tocat avui canviar als infants que s’havien embrutat dinant i, a continuació, he anat a dormir amb els grans. En sortir, he fet les notes dels petites, ja que havia presenciat la seva sessió de psico. En acabar deman per baixar a dinar, ja que els dijous les practicants aprofitem per anar directament a la Universitat i avançar treball relacionat amb el projecte.