Em sembla que per descriure la vida que es duu
a terme al centre on faig pràctiques en general i, a la meva aula en
particular, la millor eina que puc utilitzar és el diari de pràctiques que anem
elaborant cada dia.
Així, he seleccionat el primer dia que vaig anar a
l’escoleta, ja que és l’escrit on es fan les descripcions més acurades tant de
les qualitats de l’espai del centre com de les persones que hi formen part. A continuació l'exposo:
Quan he entrat a l’aula, dins es trobava un
pare, parlant amb la mestra i ajudant el seu fill, en M., a llevar-se la
jaqueta. Na M. m’ha presentat i el pare m’ha donat les fotos que havia dut
del seu fill a la neu, per si les volia veure. En aquest moment jo acabava
d’arribar i encara em trobava una mica tallada. M’ha sorprès com aquest es
dirigia tant a la mestra com a la resta d’infants. Semblava que es trobes a
casa seva. Això, m’ha fet pensar que en aquesta escoleta s’ha dut a terme una
bona integració de les famílies en el seu quefer quotidià.
A continuació, hem tret pots mitjans de
plàstic, taps de metall de diferents mides i dues paneres petites, que llavors
hem hagut de retirar ja que els infants es ficaven a dins o pujaven al damunt i
es podien rompre. Quan ha acabat l’activitat, hem recollit cantant una cançó.
Seguidament, na M. ha tret les taules que
es troben aferrades a la paret i ha dut les cadires. Les hem repartides d’un en
un. Cada infant anava arrossegant la cadira assignada fins al seu lloc a la
taula i, posteriorment es seien ben aferrats a la mateixa. Si no podien,
demanaven ajuda a qualsevol adult. En aquest punt, m’ha sorprès
l’interioritzada que tenen la rutina i, a més, el fet que no els hagi costat
gens apropar-se a jo, malgrat m’acabaven de conèixer, i demanar-me ajuda. Els
hem posat els pitets i, na M., ha humit amb aigua calenta les manyoples dels
infants i les ha posades en una panera que anava passant d’un en un i cada
infant agafava la seva. M’ha semblat que es fomenta molt l’autonomia en petites
intervenció com aquesta. Després, tots s’han rentat les mans amb la manyopla
mentre cantaven una cançó. Tot seguit, hem repartit els torcaboques. M’he fixat
que la mestra anava comptant en veu alta mentre ho feia, no se si intencionalment
o no. A continuació, la mestra s’ha dirigit al plafó del berenar i ha demanat,
què hi aura avui per berenar? Anava assenyalant cada una de les imatges i
demanant que els infants responguessin si avui berenarien allò o no. Quan els
infants esbrinaren el berenar del dia, la mestra el col·loca al mig del plafó,
tot requadrat. L’altra mestra duu una panera amb el berenar corresponent, que
avui ha estat pa amb oli. Es va passant i d’un en un agafen un trosset. Si
l’acaben i en volen més, en demanen. En aquest punt, em torna a cridar
l’atenció l’assimilació de les rutines i l’autonomia adquirida pels infants.
Una vegada que l’infant ha acabat de berenar se li dóna aigua. Na M. m’ha
dit que és important no donar-los a la mà, sinó deixar-los damunt la taula, per
facilitar que ells puguin agafar els tassons correctament. Seguidament els
infants s’aixequen, tiren el torcaboques al fems autònomament i van a seure
mentre esperen els companys. Al cap de poc minuts, una de les mestres treu una
panera amb juguetes perquè els infants juguin mentre esperen que els altres
companys acabin de berenar.
En aquest punt, es comencen a canviar els
bolquers i, quan ja tots han acabat de berenar, mentre una de les mestres va
canviant els bolquers, l’altra, els contava un conte, que comença demanant què
hem de fer per mirar un conte?... hem de tenir ulls de mussol, orelles
d’elefant i boca de peixet i finalitza amb la frase conte contat, conte acabat,
aplaudiu si us ha agradat!
Tot seguit posem als infants les jaquetes per
anar al pati. Ja en aquest, les orientacions que m’ha donat na L. han
estat: no deixar els infants ficar els cotxets dins la casa, ja que dificulta
el moviment dels infants a dins i tampoc deixar treure el material de dins la
casa a fora, per evitar que s’embruti o es perdi. En aquest moment m’he sentit
integrada en l’equip de mestres, he sentit que comptaven vertaderament amb jo i
m’ha agradat molt.
Després, hem anat a classe, ens hem llevat les
jaquetes i hem segut. Seguidament, hem passat el plafó per saber qui no ha
vingut. Per representar els infants s’utilitzen símbols. Cada infant n’ha triat
un. M’ha cridat molt l’atenció la manera en què s’ha fet, ja que l’infant
protagonista de la setmana, en aquest cas en X., ha anat repartint els
objectes representatius de cada infant que es trobaven dins una panera i, quan
l’infant no havia assistit, es girava al plafó el símbol, ja que darrera es
trobava la seva fotografia, així el podíem veure malgrat no hi fos. Em sembla
una bona pràctica per treballar la identitat. Avui no han vingut en P. ni
n’E.
Com ja he esmentat, aquesta setmana (dilluns,
dimarts i dimecres, segons m’han dit les mestres) es treballarà el símbol de
l’infant. Aquesta setmana toca la pilota. Una de les mestres baixa una capsa
que té aferrada la fotografia del símbol de l’infant. Tots dos toquen (toc –
toc), com demanant permís per obrir-la, finalment, la obrin. A continuació, la
mestra demana a l’infant: saps perquè hi ha pilotes a dins? Qui les ha dut? Els
papàs? Perquè? Per mostrar als amics? Dins la capsa trobem diferents pilotes a
més de fotografies. Una vegada exposat el material a terra, comença el joc
lliure. M’ha cridat l’atenció que les mestres col·loquessin organitzadors
penjats dels ganxos del sostre per ampliar les possibilitats de joc dels
infants.
En aquest moment, he anat a berenar. M’ha
agradat tenir un petit temps per compartir experiències i impressions amb les
companyes practicants.
Quan he tornat a la classe, ja s’estaven preparant
per dinar. Han menjat primer plat (sopa), segon plat (truita de patates amb
blat de moro i tomàtiga), postres (mandarina) i, finalment han begut aigua, tot
seguint el mateix procediment que al berenar en qüestions com hàbits d’higiene,
demanar per repetir, etcètera. M’ha cridat l’atenció el fet que la mestra
digués alerta que pot cremar, remena-ho i que els infants tinguessin
l’habilitat de fer-ho tos sols. Quan quedava poc menjar al plat, les mestres l’ajuntaven,
per tal que el fos mes fàcil d’agafar amb la cullera, ja que era el que
s’intentava fomentar en tot moment, recordant-los que no han d’utilitzar les
mans per menjar. M’he adonat que aquest aspecte duia enrere tot un procés per
tal d’aconseguir l’autonomia en aquest sentit.
Una de les mestres m’ha comentat que el
dilluns és el dia de l’ou i, efectivament han dut truita de patates tallada en
quadradets que una de les mestres ha tallat en bocins més petits abans de
repartir als infants. Una vegada més, m’he sentit molt a gust amb el tractament
que m’han donat les mestres. A més, també m’ha cridat l’atenció el fet que
s’apuntés en una pissarra esborrable com havien menjant els infants i quina
quantitat, penso que és una bona forma de fer mes fluida la relació amb els
pares. Penso que és important esmentar que una de les nines, na L., ha de
seguir una dieta especial, sense gluten, ja que és celíaca.
A continuació han fet una estona de joc
lliure. La mestra ha tret dues paneres plenes d’objectes predominantment de
plàstic. Penso que el tipus de material ofert als infants és un dels aspectes
que es podrien millorar. Mentre els infants jugaven, la mestra realitzava jocs
de falda amb alguns d’ells. Posteriorment, procediren a recollir. En aquest
moment, jo em quedo jugant amb els infants mentre les mestres fan net la zona
de menjar. Els infants no poden passar d’una zona a una altra i na M. me va
indicar que ara la meva funció seria aquesta: evitar que els infants passessin
a la zona del dinar per no trepitjar la brutor, així que em vaig col·locar a
mode de barrera, però la mateixa mestra em va indicar que era millor situar-me
just al contrari i atreure als infants posant-me a la seva alçada. La veritat
és que ho sol fer així, però en aquell moment no vaig caure. Malgrat això, ja
ho se per a la propera vegada.
Seguidament, la mestra col·loca els matalassos
per anar a dormir. M’ha cridat l’atenció que cada un tingués el seu, marcat amb
el seu símbol i que la col·locació sempre fos igual. He pogut comprovar que
això facilita que els infants sàpiguen on s’han de situar. Una de les mestres
m’ha comentat que canvien els llençols un pic per setmana. Hem col·locat els
matalassos de seure al final dels matalassos de dormir, per evitar que els
infants dels extrems caiguin a terra si es mouen molt. Després la mestra ha
repartit els xumets i els peluixos i ha encès un llumet. Aquest darrer fet em
sembla qüestionable, penso que si els infants poden dormir sense llum, millor
que ho facin així. Malgrat això, caldrà observar la metodologia en dies
posteriors.
Un dels infants no havia dut el xumet i el
costava molt adormir-se. La mestra m’ha explicat que normalment es queda un
xumet a classe però que per algun descuit se l’havien dut a casa.
Al cap d’una estona, quan tots els infants
eren ben adormits, els hem tapat, tot travant les mantes per sota els
matalassos, hem apagat el llum i hem anat al lloc de reunió de les mestres.
Allà, hem preparat la nota diària i, a les
dues, he pujat fins a les dues i mitja que acabava la meva jornada a ajudar als
Nanets per tal que una de les mestres pogués baixar a una reunió. M’ha agradat
poder veure una altra classe i poder xerrar, ja que els infants dormien, amb la
meva companya R. sobre el transcurs del dia i, també, amb la mestra que
quedava al grup a la qual hem pogut demanar dubtes i escoltar les seves
experiències.
A tall general, m’ha cridat molt l’atenció la
gran coordinació que hi ha entre les diferents parelles educatives i també
entre tot el centre en general.
També m’ha resultat cridaner el fet que,
malgrat la cuina estigui enmig del centre, aquest fes olor a aliments naturals
i no olors desagradables de fregit o semblants.
L’ambient general que es respira a tot el
conjunt del centre i, particularment, a les aules que he pogut visitar és de
tranquil·litat i d’anar fent, sense preses.
Quant a la organització em sembla que a
l’escola fa molts d’anys que es treballa l’organització de l’espai per tal de
poder aprofitar-lo el millor possible, ja que és un poc petit. M’ha semblat
bonic el fet que els objectes es guardin en paneres, bosses de tela o capses
identificades amb la fotografia del que va a dins, ja que aporta un cert sentit
estètic.
Un aspecte que m’ha resultat cridaner és que
he trobat que és un escoleta freda ambientalment, pot ser caldria una reforma
estructural, per tal de fer-la més càlida.
Per últim esmentar que el fet que em
comuniquessin que aquesta setmana era només d’observació m’ha descol·locat un
poquet, ja que quan veia una intervenció clara no sabia si desenvolupar-la o
no. Malgrat això ho he fet, demanant primer a les mestres per tal de no ser intrusiva
i, aquestes m’han donat peu a poder intervenir una mica.
Per concloure només puc dir que he tornat a
casa molt contenta i amb moltes ganes de tornar demà per seguir practicant
l’aprés durant aquests anys i continuar aprenent des de la vivència directa.
1.
Què fan els
infants en un dia típic?
Cada dia
juguen a joc heurístic, berenen, surten al pati, canten cançons, llegeixen
contes, passen el plafó d’assistència, dinen i dormen.
2.
Qui decideix com
s´ha d´ensenyar i avaluar?
Pel que
he pogut observar és un centre on tot s’exposa, es parla i es consensua. Si ben
és veritat que hi ha una coordinadora que s’encarrega que es segueixi la
pedagogia pròpia del centre, aquesta ha estat formada per les aportacions de tot
el personal docent, ja que es té una actitud oberta, d’escolta a les noves
propostes, per tal d’anar millorant contínuament.
L’avaluació
es realitzada per una persona o una altra depenent del que es tracti, per
exemple, per a les questions de centre es compta amb tot l’equip docent; per
les de cicle, els integrants del mateix; i per l’aula, la parella educativa que
la dirigeix; si més no compten amb la supervisió de la coordinadora. S’avaluen
els processos i no només els resultats.
3.
Quines
estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Penso que
en aquesta escola la manera com s’han establert les rutines diàries afavoreixen
molt el desenvolupament de l’autonomia dels infants, com es pot comprovar al
diari, segueixen sempre la mateixa seqüenciació de passes, que, a més d’ajudar
als infants a adquirir hàbits de comportament i higiene necessaris, també els
aporten seguretat, ja que els permeten anticipar les accions que s’anirant
duent a terme.
Quan
alguna cosa es surt de l’habitual, les mestres els avisen amb antelació per tal
que no es trastoqui aquesta tranquilitat.
4. Com estan
organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les
organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la
jornada, com es soluciona?
Les aules
compten amb un espai per al joc, un espai per a la disposició del material, un
desmuntable per menjar i un altre per realitzar els canvis de bolquer.
Les
rutines, com ja he esmentat al punt anterior i com es reflexa al diari de
pràctiques, s’estableixen com a seqüències d’accions que es realitzen sempre de
la mateixa forma i als mateixos espais i temps, per tal de facilitar la
seguretat i l’anticipació dels infants i l’adquisició d’hàbits de comportament
i cura personal.
Els
espais del centre es troben ben delimitats i aprofitats, ja que el centre és
una mica petit. Trobem les aules de cada un dels grups, el taller/menjador/sala
de psicomotricitat (espai d’usos múltiples), el bany, la cuina, el rebost, la
bugaderia, el pati (dins ell trobem distintes zones de joc com el balancí,
espai lliure, caseta amb volants i campanes (tren), caseta amb estris de cuina,
tobogan, arenal (amb rodes, taula d’experimentació i estris de manipulació),
gronxador i capses) i la sala de mestres amb un bany per a elles.
Els
horaris són adaptats a cada un dels grups. A més, es troben coordinats entre
ells per tal d’aconseguir la eficiència en l¡aprofitament dels recursos.
La
coordinadora s’encarrega de l’organització d’aquests aspectes, comptant amb el
suport, la col·laboració i les opinions de la resta de l’equip educatiu del
centre.
Si
l’esmentada coordinadora no dóna instruccions especials, són les mestres de
l’aula les que estableixen la jornada de cada aula, triant, segons l’estat, les
motivacions i els interessos dels infants, quines activitats realitzar, el
canvis o adaptacions que realitzar durant el transcurs d’aquestes i la seva
durada.
Quan
sorgerix un problema dins la jornada es produeix una adaptació a les
conseqüències d’aquest per part de les mestres de cada aula, consultant sempre
amb la coordinadora, per tal de no afectar els altres grups.
5. Com interactuen
els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els
infants interactuen entre ells mitjançant els materials que es posen a la seva
disposició a través de les diferents propostes que se’ls plantegen.
Veritablement
els infants tenen molt bona relació entre ells. Han establert un ferme
sentiment de grup.
En jocs
espontanis, estableixen col·laboracions per tal d’aconseguir fites en comú,
malgrat aquestes siguin encara molt senzilles.
En les
mateixes relacions que s’estableixen informalment entre ells es propicien
situacions d’aprenentatge de les qual tots ells en treuen profit.
6. Com interactuen
amb el mestre/a?
La
veritat és que són infants molt autònoms. Ells mateixos demanen ajuda a les
mestres quan la necessiten. Demanen per refegir, alguns indiquen quan necesiten
un canvi de bolquer, demanen afecte quan necessiten reafirmar-se i adquirir
seguretat, etcètera.
Aquestes
s’encarreguen de donar resposta a aquestes necessitats, de planificar i
preparar les diferents propostes que els oferiran, a intervenir quan és
necessari i guiar-los en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.
7. Com s’interectua
amb les famílies?
Les
famílies entren dins l’escola i l’aula tant al moment d’arribada i acollida com
a l’acomiadament, la qual cosa aporta calidesa a quests moments, ja que resulta
una oportunitat inmillorable per a l’intercanvi d’informació, el que aporta molta
tranquil·litat als pares que deixen els seus fills en les seves mans.
A més,
participen en activitats i tallers que preparen per a les classes dels seus
infants i que realitzen quan aquest és el protagonista de la setmana.
També es
realitzen reunions a principi de curs, durant el transcurs d’aquest (de forma
individualitzada) i al final, per
tractar els aspectes rellevants que afecten la vida de l’aula i, si escau, de
cada una dels infants.
8. L’escola té
previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla
d’acollida pels mestres?
Està
establert un pla d’acollida dels infants que s’inicia a principi de curs. Al
principi, el infants acudeixen una estoneta amb els pares a visitar l’escola,
després van quedant sols i, progressivament, augmenten el seu temps d’estada
fins que arriben a cobrir la jornada completa.
A més
compten amb un objecte de transició com pot ser un peluix o un coixí. No cal
oblidar la calma que els aporta la xupa.
Excepcionalment
s’afegeixen infants a mitjan curs. Amb ells també es desenvolupa aquest pla.
Per que
fa a un pla d’acollida per als mestres, encara no en tenen. Enguany
volen elaborar un document informatiu que reculli la línia educativa del centre
per tal de facilitar la coherència amb aquesta dels nous integrants de l’equip
educatiu, i que segurament arrel d’això s’acabi elaborant un, però de moment,
no compten amb ell.
