Plans de millora.

ITINERARI A:

Família – escola:

Pel que fa al primer projecte, el que consta d’una guia per a les mestres, uns plafons per donar visibilitat a les capacitats dels infants, un qüestionari per a l’anàlisi de les necessitats sentides pels pares i un cançoner en CD per a les famílies, em sembla que les accions que es duen a terme són molt dispars i, difícilment, les podria relacionar amb un mateix objectiu. Em sembla, que cada una sorgeix d’un motiu diferent.

Quant a la guia, em sembla molt adient que s’hagi utilitzat, per referir-se a les mestres un llenguatge professional, ja que pens que cal donar importància a la tasca docent i, aquesta, és una manera de fer-ho. No obstant, crec que hagués estat positiu que, dins aquesta guia, tot mantenint aquest llenguatge,fos explicat, per tal que també pogués servir com a recurs als pares.

Pel que fa al projecte de les reunions amb les famílies, em sembla que té un objectiu més unificat i una major coherència entre les accions que es realitzaren. D’aquest projecte, m’ha cridat molt l’atenció, la sensibilitat del centre en tenir en compte que, per guanyar-se a les famílies, aquestes devien sentir-se escoltades. També, m’ha semblat molt positiu la participació dels infants en la darrera d’aquestes, ja que penso, que són els benefactors finals de totes les accions que es realitzaren. A més, el retorn que fan aquest als pares, m’ha semblat una idea molt guapa, per tal d’establir una bidireccionalitat en les actuacions i els resultats de la proposta. També em sembla destacable que s’hagi tengut en compte la necessitat de crear un ambient agradable,acollidor i relaxat per a aquestes reunions, disposant d’aliments i begudes, per tal d’amenitzar la trobada.

En relació amb aquest projecte, pens que seria positiu mostrar-la al món, als altres centres i, a més, poder rebre un feedback d’aquest. Una proposta per assolir aquest objectiu, podria ser la utilització d’un blog.

Respecte a l’avaluació d’ambdós projectes, pens que no es pot basar en les evidències, que són fets concrets que demostren si la proposta ha funcionat o no, amb l’avaluació pròpiament dita. Crec que s’haurien d’haver disposat uns mitjans concrets amb una ítems determinats per tal de poder realitzar una avaluació objectiva, tot determinat si s’han assolit els objectius o no. A més, pens que seria positiva la participació de tot el claustre, per tal de contar amb diferents punts de vista respecte el tema i, d’aquesta manera, poder realitzar una avaluació més completa.

Com a obstacles, identific, pel que fa a la guia, el idioma. Pens, que en una escola amb una ran varietat de nacionalitats com és el cas d’aquest centre en concret, hagués estat adient, com ja he dit abans, adaptar la guia a les famílies, per tal de poder fer-la entenedora, malgrat es mantengui un llenguatge professional i s’expliquin els conceptes damunt aquest. A més, crec que resultaria productiu traduir-la als diferents idiomes que es troben dins la comunitat educativa. També, una altra opció seria realitzar-la en un llenguatge universal, per fer-la entenedora aquelles famílies que no han assolit la lecto - escriptura i als mateixos infants.

Quant a la segona proposta, pens que hagués resultat positiva la utilització d’estratègies per a l’engrescament i la consecució d’un major grau d’implicació de les famílies.

En aquest sentit,cal esmentar que els obstacles són un indicador de la necessitat de desenvolupar el projecte.

A la meva escoleta, es treballa molt la relació entre la família i el centre. Aquesta es troba molt integrada dins la dinàmica diària. Algunes de les accions que es realitzen per tal d’aconseguir aquest objectiu són les formes que prenen la trobada i l’acomiadament de les famílies amb els infants i les mestres, la participació d’aquestes en els projectes en aspectes com la recollida de materials, la participació dins la jornada amb activitat com conta contes i tallers de cuina, la participació en les diferents festes que es realitzen al llarg del curs, les entrevistes personals que es realitzen amb les estrés de l’aula per demanda de les famílies, les reunions generals de curs, etcètera.

Pati:

En primer lloc, dir que el que més m’ha cridat l’atenció és el fet que, a una escoleta, no hagi un pati ben estructurat ja que, en la meva escoleta, aquest fet fa anys que es troba assolit, malgrat es van fent contínues adaptacions i canvis, segons les necessitats de cada moment. No obstant, cal dir que Gianni té una trajectòria de molts anys i, supos que la qualitat es va assolint de forma progressiva, del que es tracta és de no aturar-se i treballar dia rere dia i curs rere curs per anar millorant.

Els objectius, pens que són la clara delimitació dels espais i la disposició de material variat, suficient i adequat a cada un d’ells. A més, identific que aquest objectiu sorgeix d’una necessitat sentida, arrel de les observacions dels conflictes i l’avorriment que produïa la manca d’aquests aspectes.

Pel que fa a l’avaluació, en sembla increïble que no es pugui dur a terme pel fet que no es podrà dur a terme el projecte de millora per una manca de pressupost, el que identific com el major obstacle amb que es troben. No obstant, com el desenvolupament del projecte quedarà limitat a la seva exposició a un paper, pens que seria positiu contemplar dins aquest treball les pautes, els ítems i les estratègies que es consideren més adients per a l’avaluació del projecte, una vegada s’hagi realitzat. Així, es deixaran unes directrius al centre, tot donant a l’avaluació la importància que té per a la millora, la renovació contínua i la presa de decisions.

La senyora poesia:

El que més m’ha cridat l’atenció és la relació entre el projecte que es volia desenvolupar a l’escola a priori, és a dir, el de la millora de l’horari de sortides i la resolució final que es va prendre de treballar la poesia. Em sembla, que aquesta idea ha d’haver sorgit de alguna banda que no se si troba sentit en les necessitats sentides.

Per altra banda, em sembla molt interessant i molt adient, la utilització d’una mascota com a fil conductor del projecte, ja que pens que permet que els infants puguin realitzar anticipacions i relacionar-lo amb l’hora de treballar la poesia.

Malgrat em sembli be que es fomenti la participació de les famílies al projecte, no l’identificaria com un dels objectius principals. Tampoc no trob massa relació, com he dit abans entre l’objectiu principal del projecte i els altres objectius establerts. Aquesta seria la major dificultat que identific.

També m’agradaria destacar el fet que es doni visibilitat al projecte demostra la confiança en les capacitats dels infants i la importància de la seva reivindicació. No obstant, aquesta primera visió em resulta incoherent amb el fet d’esmentar que els infants més petits no pogueren realitzar les activitat més complexes. Pens que no hi ha activitats que cap infant no pugui fer, sinó més be que no has estat ben adaptades a les seves necessitats i interessos.

Pel que fa a l’avaluació, crec que és una mica confusa, que s’haurien d’establir unes tècniques i un ítems clars, a part del recull d’evidències i de documentació sense haver establert categories determinades.

Aquest projecte em sembla que no tendria massa sentit desenvolupar-lo al meu centre de pràctiques, ja que l’horari es troba perfectament quadrat i no queda cap moment que no es contempli com educatiu.

Materials naturals:

Un dels aspectes que més m’han cridat l’atenció és el fet que dos d’aquests treballs es centressin en el treball per sentits i, que tots tres realitzessin una cortina constituïda amb materials naturals.

Un altre d’aquests, es refereix a un dels projectes amb aquesta temàtica i es tracta del fet que el projecte comencés essent programat per a les aules i acabés abraçant tot el centre. Pens que no és la forma adient de desenvolupar un projecte, que aquests han d’estar ben planificats.

El principal obstacle que identific en dos dels casos és la limitació que comporten els materials natural pel que fa al seu caràcter efímer. Ja que, tenint en compte que l’exploració en aquestes edats es realitza, en la majoria de les ocasions arrel de la boca, una bona opció seria el treball amb aliments, no obstant, les escoles no poden assumir la despesa que suposa la seva renovació contínua. A més, cal tenir en copte que , aquests, poden produir al·lèrgies i, alguns d’aquest, és un risc que no val la pena assumir. Per aquest motiu, la tria ha de ser molt acurada.

Una altra limitació, comuna en tots els casos, ha estat la manca de temps, per la dificultat d’encaminar i concretar ben bé el projecte i la dificultat que suposa haver de coordinar aquesta decisió entre l’escola, el tutor de la Universitat i les mateixes practicants.

Un aspecte que m’agradaria comentar és que no em sembla adient la utilització de paneres a l’espai del pati. Pens que aquest espai dona molt de joc per a la utilització d’altres tipus de material que, per exemple, no es podrien emprar dins les aules, o que afavoreixen les relacions entre grups de diferents edats.

Pel que fa a un dels projectes, no trob massa sentit ni em sembla coherent amb els objectius el fet de contemplar, dins el projecte la disposició d’un racó de disfresses i de contes, trob que no té massa sentit.

En aquests projectes, pens que tots ells sorgeixen d’una necessitat sentida per l’equip educatiu del centre en base a les seves observacions, el que em sembla que dona sentit a tota la feina feta.

Quant a l’avaluació, pens que tots aquests projectes haurien de tenir presents els objectius que s’explicitaren a l’inici de cada un d’ells i, arrel d’aquests, concretar quins instruments s’utilitzaran per avaluar, com es durà a terme la documentació del projecte, la recollida d’evidències, etcètera.

Del projecte de les joguines, em sembla que el simple fet d’haver de confeccionar joguines concretes, fa minvar l’objectiu principal de foment de la creativitat dels infants. No obstant, aquí podem identificar clarament les resistències per part del centre i les mestres, qui, al cap i a la fi, són els que tenen la darrera paraula.

Blog:

El que més m’ha cridat l’atenció d’aquests projectes és l’actitud que han pres les mestres davant ell. S’han mostrat receptives a aprendre, malgrat les resistències provocades per les pors, tenint en compte que tots podem aprendre de tots, ben igual que consider que un mestre ha de tenir present les innumerables coses que pot aprendre dels infants.

D’aquests projectes em sembla molt positiu el fet que, implícitament, portin a la necessitat de formar-se i desenvolupar una bona documentació per tal de poder dur a terme el treball que es pretén amb el blog.

Pel que fa als objectius, jo els resumiria en dos, el de crear una actitud positiva del mestres respecte a l’ús de les noves tecnologies i, que aquests mateixos, assoleixin una certa competència respecte d’aquestes.

Consider que cal tenir present que alguns dels objectius que ens plantegem primerament, després no es veuran acomplerts. Malgrat es podrien contemplar més a llarg termini, em sembla, que el més adient és establir uns objectius que siguin ajustats a la realitat i, per tant, assolibles.

De fet, en ambdós casos, les actuacions s’han anat concentrant en la formació de les mestres, per diversos motius com pot ser l’obstacle del permís de l’ajuntament. Crec que el criteri a seguir ha de ser el de no contemplar dins el projecte aquells objectius que no podrem avaluar, ja que sense aquesta, no podrem esbrinar en quin grau han estat assolits.

L’avaluació, em sembla un poquet pobra, ja que pens que només es troba centrada en les evidències com si les mestres realitzen entrades o no al blog, i no en ítems determinats.

Com a futur objectiu, o bé, continua millora del projecte, establiria actuacions relacionades amb la implicació de tota la comunitat educativa i la seva participació en el blog, així, com d’altres centres, per tal de poder establir u feedback i un intercanvi d’experiències, el que si més no, segur que seria molt més enriquidor.

Com a principals obstacles, identific, com és lògic, ja que ho hem viscut nosaltres mateixes amb l’obertura i el treball mitjançant un blog en aquesta assignatura, les pors i les resistències dels mestres davant allò que els era desconegut com és, en aquest cas, la utilització i la integració de les noves tecnologies dins l’aula.

Psicomotricitat:

En primer lloc, esmentar que em sembla increïble que a una escoleta d’educació infantil es desenvolupin sessions de psicomotricitat sense la formació mínima que es requereix per a dur a terme aquesta tasca d’una manera professional, ni que, al manco, s’hagi fet una recerca per tal de tenir unes nocions bàsiques.

Pel que fa a les practicants, em sembla que han fet una molt bona recuperació i aprofitament dels aprenentatges que realitzarem en l’assignatura sobre aquesta temàtica. Les accions que han dut a terme em semblen molt bones.

No obstant,  la intervenció de la construcció d’un plafó de textures no em sembla que es trobi dins l’objectiu principal del projecte.

Quant als obstacles, identifico la gran dependència que es té vers el personal de manteniment per tal d’adaptar l’espai als objectius que es pretenen i, a més, el fet que la sala sigui nova, provoca una resistència per part del centre a la seva adaptació al projecte. A més, aquest projecte, comporta un gran canvi metodològic quan a la forma de treballar de les mestres, el que, si més no, provoca també noves resistències i, també pel que respecta als infants, ja que l’aprenentatge i assimilació d’una nous hàbits és un fet que comporta un gran esforç per part de les mestres, a més de ser un procés que, necessàriament ha de ser lent i progressiu, per la qual cosa es perllonga en el temps. Malgrat això, pens que tot esforç duu a una recompensa que, en aquest cas, seria una millora en la qualitat educativa del centre.

Per últim, esmentar que em sembla molt be que, malgrat les mateixes practicant no ho puguin dur a terme, la contemplació d’un pla d’avaluació que, si més no, atorga sentit a tot el projecte.

ITINERARI B:

Pla de millora:

Un pla de millora no és una simple manifestació d’una intenció de millorar, de canviar per ser més eficaços, de donar un millor servei a la comunitat educativa, d’avançar una passa més cap a una major qualitat.

No té perquè ser global, pot abordar aspectes concrets, assolibles en un temps determinat.

Sorgeix d’una inquietud sentida arrel de l’avaluació formativa.

En ell es veuen implicat tant els professors (tot el claustre, que desenvolupa un treball cooperatiu), com els alumnes.

Comporta un benefici per a tots i es poden recollir evidències d’aquest.

Les fases amb què conta un pla de millora són les següents:

1.      Descripció de la situació d’aula.

2.      Identificació dels elements que influeixen en el pensament i les accions dels docents.

3.      Reflexió individual.

4.      Contrast de les reflexions individuals en grup.

5.      Planificació de la nova intervenció.

Canvi:

Un canvi és una modificació de la realitat educativa. Aprendre comporta canviar i ens hem d’aprendre a adaptar-nos als canvis, malgrat no ens agrada fer-ho si no li trobam un sentit, ja que sempre costa deixar de banda allò que ens és conegut i ens dóna seguretat i confiança. Per aquests motius, només ens veiem animats a realitzar un canvi si percebem el benefici que ens pot comportar, el que ajuda a vèncer les resistències que s’han creat davant el canvi. Aquest fet, relaciona canvi, millora i innovació.

Bones pràctiques:

Les bones pràctiques són intervencions docents que faciliten el desenvolupament d’activitats d’ensenyament - aprenentatge eficients i que esdevenen referents que donen exemple per a la seva transferència a altres contextos.

Es tracten d’intervencions contextualitzades en un centre i grup d’alumnes que

obeeixen a una seqüència formativa planificada i que es desenvolupen amb la

metodologia, les activitats (rellevants, motivadores i afavoridores d’habilitats

cognitives d’ordre superior) i els recursos (variats i creatius) més adequats, i

que generen aprenentatges significatius en un col·lectiu representatiu d’estudiants.

A la vegada, es tracta de propostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada.

Innovacions: ​

La innovació comporta intervencions, decisions i processos intencionals de canvi educatiu referent a actituds, idees, cultures, continguts, models i pràctiques pedagògiques, dut a terme per un docent o un grup de docents, en un context concret per aconseguir una millora en la pràctica educativa. Parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. És un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex. Requereix d’estratègies de participació i col·laboració de tota la comunitat educativa. Pot presentar resistències al canvi que comporta.

Avaluació:

L’avaluació és un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions.

L'avaluació dels aprenentatges és multidimensional ja que té un mínim de set dimensions:

1.     Objecte d'avaluació: Què? (objectius didàctics).

2.     Finalitat: Per a què? (diagnòstica, formativa o sumativa).

3.     Moment: Quan? (inicial, contínua, final o diferida).

4.     Model: Com? (quantitativament o qualitativament).

5.     Instrumentalització: Amb què? (instruments de recollida d'informació).

6.     Avaluador: Qui? (mestre, alumnes, tutors...).

7.     Referent: En funció de què? (criteris).

Diari 22/05/2012.

Avui, mentre canviava bolquers als infants en arribar de bon matí, la mare d’en Pau, ha dit al seu fill: “Pau, no l’havies de dir alguna cosa a na Natàlia?” jo, sorpresa, m’he acostat i m’he posat a la seva alçada. Seguidament, la mare, m’ha comentat que el seu fill l’havia dit: “Natàlia, serp”; em demanava si havia jugat amb ell i amb la serp de peluix que tenim a l’aula. Jo, estranyada, l’he dit que no recordava haver jugat amb els peluixos ahir, però na Chus, la mare de l’infant m’ha dit que s’havia equivocat, ara queia, havia estat un altre dia. Llavors, sí que me sonava. La veritat és que m’ha sorprès molt gratament aquest fet, ja que pens que si l’infant xerra de jo a ca seva és perquè em te present el que vol dir que s’ha establert una relació.

Quan hem anat a berenar, ha ocorregut una cosa que m’ha arribat a l’ànima. Anàvem tots cap a la sala d’usos múltiples, on es trobava disposat l’espai per tal d’acomplir la funció de menjador. En Toni, ha quedat assegut als matalassos de l’altra classe, no volia venir. Llavors, na Laura, ha anat cap a ell, l’ha estès la seva mà i li ha dit: “Toni, berenar!”. M’ha semblat un moment preciós, és increïble com són els infants, tan espontanis, tan bons, tan nobles i tan innocents.

Després de berenar, jo he quedat amb els infants jugant a cuinetes, mentre les mestres passaven a l’altra aula a realitzar sessions de massatge. Aquestes sessions la realitza cada mestra amb un infant. La veritat és que m’agradaria passar a realitzar una, ja que és un moment molt íntim que, penso, que enforteix moltíssim la relació i el vincle entre l’adult i l’infant.

Per últim, el darrer fet destacable que em queda comentar d’aquesta jornada és el fet que, avui, com he quedat jo amb els infants jugant a cuinetes, na Cris, m’ha comentat que seria positiu que treballes una mica l’acomiadament amb les famílies. La veritat és que m’ha donat com un poc de vergonya, però finalment, he decidit trencar el gel demanant-li a la mare: “T’ha contat el teu fill què a fet avui a les cuinetes?”, Així, he tengut una introducció per tal de, després, poder procedir a explicar-li les accions que havia dut a terme en Pau. 

Diari 18/05/2012.

En arribar, he anat amb les altres practicants a muntar la sala de psicomotricitat per als reietons. Quan hem acabat, he pujat a la classe. Mentre em trobava amb els infants, jugant amb el material, he recordat que havia deixat la bossa i la jaqueta a la pica de la sala d’usos múltiples dels gegants. Pel fet que els infants d’aquesta classe van al bany tot sols i es renten les mans després de forma autònoma em preocupava aquest fet, per la qual cosa ho he comentat a na Maria del Mar, que era la mestra que es trobava amb mi a l’aula en aquest moment. Ella m’ha dit que, avui puc baixar jo a comanar el berenar i, així, podria aprofitar aquest moment per recollir-ho. Així ho he fet. El problema ha estat que, quan he obert la porta, he vist que ja es trobaven desenvolupant la sessió de psicomotricitat. En aquest punt, m’he trobat amb un dilema, però com ja havia interromput, he agafat la bossa i la jaqueta i m’he anat. M’ha sabut molt greu, ja que ha estat una distracció per als infants i considero que tot el moment de la sessió de psico és un moment altament educatiu, en que es treballen infinitat d’aspectes que ajuden al desenvolupament integral de l’infant. En pujar, ho he comentat amb na Maria del Mar, que m’ha tranquil·litzat bastant. A més, m’ha dit de broma: “però has demanat el berenar no?”. La veritat és que malgrat errades com aquestes ens sàpiguen molt de greu, hem de ser conscients que som practicants i que estam allà per aprendre. Més val que fallem ara que no quan no tinguem a ningú que ens corregeixi, no?

Després, hem anat a berenar i, a continuació hem desenvolupat la proposta amb lletugues. Jo he passat a la primera sessió, ja que faríem dos torns en què passarien tots els infants que havien assistit avui a l’escoleta, tenint en compte que molts d’ells es troben malalts. La veritat és que no s’han engrescat massa. Jo, malgrat el rol de l’adult ha de ser d’observador i d’interventor només en casos de conflicte o risc, també, he realitzat intervencions per tractar que els infants s’engresquessin, malgrat he procurat que fossin molt subtils i poc intrusives.

Després, he demanat a la mestra que ha passat amb l’altre grup a veure com havia anat i m’ha semblat que aquell grup s’ha engrescat encara menys. Em demano, el perquè d’aquest fet, si es troben a un espai conegut per ells i amb un adult referent. Potser, pens és degut a la transformació d’aquest espai, malgrat el coneguin, ja que es lleven els coixins i es prepara la proposta per tota la sala. Supos que s’han d’avesar i que la següent sessió s’engrescaran més.

Mentre ha passat l’altre grup, he quedat a l’aula amb es infants, que han jugat lliurement amb les culleres de metall i els cocos. Durant aquest moment, han posat a dormir a en Joan i he sentit que plorava molt. He anat a adormir-lo però com em trobava sola a l’aula i havia una part d’aquesta que no podia controlar des de la meva posició els infants han vengut amb mi. M’ha sorprès el respecte que han tengut i el silenci que han guardat, tot contemplant-me mentre l’amic s’adormia. Una vegada resolta la situació, hem tornat a l’espai i, mentre els infants continuaven jugant, jo anava vigilant-los i fent les notes individuals dels infants que havien passat a desenvolupar la sessió de les lletugues amb mi, ja que les mestres així m’ho havien comanat degut a que de dues a tres teníem la reunió amb els pares del Joan.

Jo avui, quedava fins més tard per tal de poder assistir a questa reunió, degut a que a principi d’aquest segon període de practiques vaig demanar si quedava alguna entrevista per fer amb les famílies i si en podria assistir. El motiu d’aquesta petició és que pens que el contacte amb els infants ho treballam moltíssimes hores diàriament i, malgrat també entrem en contacte amb les famílies als moments de rebuda i acomiadament, tenim moltes menys oportunitats de treballar-ho, per això pens que és important aprofitar ocasions com aquesta.

Seguidament, hem dinat i, posteriorment, hem adormit els infants.

Finalment, s’ha desenvolupat la reunió amb els pares d’en Joan. La veritat que la reunió ha anat molt bé i m’ha resultat d’allò més agradable. El tracte de les reunions és molt proper i cal anotar que s’utilitza com a recurs d’apropament a aquestes l’àlbum de cada infant. Jo he intervengut en dues ocasions, malgrat dubtava si era correcte o no, però pensava que tenia alguna cosa que aportar.

La mare d’en Joan és molt passadora de pena, però entre tots s’ha establert un negociació i s’han arribat a acords, sobretot pel que fa als aliments que es permeten menjar a l’infant. Pens que no podem jutjar a les famílies, elles només volen el millor per als seus fills i ho fan el millor que saben. Em sembla que la millor manera de trobar un punt mitjà entre el que volem nosaltres i el que volen les famílies és xerrant, exposant els punts de vista i acordar solucions,com s’ha fet en aquest cas.

Diari 15/05/2012.

En arribar, he pujat els globus sonors que havia preparat com a proposta per avui. Després, he baixat amb les altres practicants a xerrar amb na Sumsi i a mostrar-li els materials que havíem comprat. Hem quedat que dimarts que ve, com no ve el XIAIF, quedarem per ja muntar ambdós laboratoris. La veritat és que he fet un alè en veure que el projecte ja va prenent forma.

Quan puj a la classe, els infants es troben jugant al pati. A en Dani l’han tallat els cabells, sembla un infant nou! Ho coment amb na Cris. Després, berenam al pati, rentant les mans a la pica.

A continuació prepar l’espai per a la proposta dels globus que he preparat. Al principi, com era de suposar, ha explotat un d’ells i alguns infants s’han asustat. Per amenitzar la proposta hem tret els globus al pati i finalment, tots els infants s’han engrescat manco en Pau. Els sacsejaven, els mossegaven i els tiraven. Amb aquesta darrera acció jo deia: “Pumba!” i ells ho repetien. Na Laura només volia interaccionar amb el materials i es trobava damunt un adult, així que quan necessitava aixecar-me per qualsevol motiu, li anticipava, per tal que no s’angoixés i li deia si em volia acompanyar a realitzar la tasca que havia de fer. També he establert un joc amb na Neus F. on li tirava un globus i quan la tocava deia: “Pumba!”

Després, ha vengut n’Antònia Coll a desenvolupar la seva sessió de música. Ha estat una vertadera passada, ja que els ha donat platets i ells els agafaven per la cordeta fent pinça!

A continuació hem anat a dinar i, com es trobaven molt nerviosos, he tret na Lluna, el titella de l’ovella i els he començat a xerrar, donant el bon profit d’un en un, per tal d’entretenir-los mentre pujaven el dinar. Després, els he anat demanant si sabien què hi havia per dinar, també m’ho he demanat a jo mateixa i a na Lluna, finalment, a la mestra que era la única que ho sabia. Ella m’ha seguit el teatre i ha quedat un moment ben divertit, ja que xerràvem els infants, el titella, la mestra i jo. En acabar de dinar jo els he rentat les mans a la pica mentre na Cris rentava l’espai i na Maria del Mar desvestia els que estaven bruts. En acabar, jo els he seguit desvestint mentre na Maria del Mar els canviava els bolquers i, després, em passava la roba per vestir-los.

Finalment, he anat a dormir als grans, però com na Neus F. no es dormia he sortit a demanar a les mestres que fer. M’han dit que la deixés adormir-se sola, però la nina ha sortit així que l’hem deixat jugar a sa classe mentre nosaltres fèiem les notes.

Avui, com la proposta era meva, he fet jo la nota de grup, que ha quedat de la següent manera:

“Dimarts, 15 de maig de 2012.

Bon dia!

Avui hem aprofitat el bon temps que fa per berenar al pati, quin gust hem passat!

Després, hem desenvolupat una proposta que ens ha preparat na Natàlia. S’ha tractat d’una activitat amb bufetes sonores, és a dir, plenes de diferents materials com fils, cordes, ametlles, taronges xineses, pinso, arròs, cigrons, cotó, grava, pedres, anelles de metall... Malgrat al principi ens hem espantat un poc quan ha explotat una, ens hem divertit molt jugant amb elles, una vegada se’ns ha passat l’ensurt.

Seguidament, ha vengut n’Antònia Coll i, durant la sessió, hem pogut comprovar que fem molt bé la pinça, ja que hem agafat els platerets, ben petitets, i els hem fet xocar. També, ens han fet moixaines i ens han deixat manipular fulles.

Fins demà!”

Diari 14/05/2012.

En arribar,he netejat el pati i, seguidament, m’he posat a canviar bolquers, com varem acordar. Pel fet d’haver desenvolupat la primera tasca, no m’ha donat temps de canviar tots els infants. Malgrat això, no he percebut presses i he pogut seguir canviant després.

Després, ha vengut na Xisca, la mestra dels gegants, a contar un conte. M’ha semblat molt positiva aquesta proposta, ja que l’any vinent ella serà la mestra de molts d’ells i, d’aquesta manera poden anar prenent contacte.

A continuació, hem anat a berenar. Avui, amb motiu de l’activitat anterior, ho hem fet mitja hora més tard. Penso que seria positiu demanar, quan agafem un pitet, de qui és? Per tal que els infants comencin a destriar els trets que els caracteritzen i a identificar els objectes que li pertanyen. Així, a part de treballar la classificació es tracta la identitat personal. En acabar, segueixo canviant els infants mentre realitzen la proposta amb caixons de plàstic i teles.

En acabar, hem anat a dinar. En aquest moment, ens hem adonat que na Maria presentava símptomes de pigota, per la qual cosa, hem cridat als seus pares. Tot d’una han vengut els padrins a cercar-la, però volien que dinés aquí i ficaven molta pressa. Mentre na Cris els explicava tot, és a dir, en què consisteix la malaltia i com fèiem el dinar, per tal de calmar-los i evitar conflictes i resistències; jo donava el dinar a la nina que, normalment, dina ella sola i ho fa molt bé! La veritat és que, la pobra m’ha semblat un pollet que alimenten a la força i ràpid, però entenc que la situació amb els padrins era insostenible.

Seguidament, rent l’espai de menjador i, després vaig a l’aula a estar amb els infants que juguen amb pinyes i cadenes. En Joan s’apropa a mi gatejant i m’utilitza de suport per fer força i tractar de posar-se dret. Jo l’animo, ja que d’aquesta manera enforteix els seus músculs, el que ajudarà el seu desenvolupament motor. A és, faig una intervenció amb na Marina C. ja que la nina es posa moltes cadenes a mode de collar i, jo li dic: “Oh Marina, quantes cadenes dus, sembles una princesa!, amem quantes en dus?” D’aquesta manera, les hem contades, treballant els conceptes numèrics.

En aquest moment, han vengut els pares d’en Pau i hem estat xerrant les mestres i ells. La conversa ha estat molt agradable. Després, he anat a dormir als grans i, posteriorment he fet la nota gran, que ha quedat de la següent manera:

“Dilluns, 14 de maig de 2012.

Bon dia famílies! Com ha anat el primer dia de la setmana? Als nanets ens ha anat molt bé.

Durant el matí, ha vengut na Xisca, una de les mestres dels gegants a contar-nos el conte: “L’ou més bonic del món”. Mentre, hem pogut tocar diferents materials com plomes i ous!

Després, hem realitzat una transformació de l’espai amb caixons de plàstic i teles. Han estat materials que els han cridat molt l’atenció. S’han ficat dins les caixes, les han donat sa volta, les han estirat i empès, han ficat les teles i, després, na Maria del Mar els ha estirat mentre els infants es trobaven dins les caixes. S’ho han passat d’allò més bé!

Avui, no han vengut na Neus M., que segueix amb pneumònia i, en Toni i en Xabier, que tenen pigota. A més, na Maria s’ha hagut d’anar, ja que presentava símptomes.

Ens veiem demà!”

En acabar la nota, he baixat un moment a xerrar amb les practicants, ja que havíem de reunir-nos però jo no podia baixar degut a que havia de programar. Malgrat això, tampoc no podíem aclarir massa cosa, ja que necessitàvem xerrar amb na Sumsi i que ens donés el pressupost i necessitàvem que na Maria Antònia ens passés el power, per tal de poder organitzar la compra. Aquest fets es podrien identificar coma resistències.

Després, puj el dinar i, en acabar repleg el pati, programam, canvio a na Laura que s’ha despert, ja que jo l’anava a posar les sabates i la mestra m’ha explicat que primer els canvien i després les hi posen com a indicador d’aquest fet, el que em sembla una bona manera de comunicació entre les mestres. Seguidament, ve la mare de la nina a cercar-la i totes quatre xerrem de la pigota, ja que jo no l’he passada i estava un poc preocupada, la veritat és que ha estat una conversa molt agradable.

Finalment, he baixat a cercar a les practicants, que encara es trobaven als gegants, vigilant-los mentre es feia la reunió del campament i, quan han vengut les mestres, hem anat a demanar el doblers a na Sumsi. Malgrat un parell d’entrebancs, finalment ens ha donat els 200€ amb els quals hem de partir i, segurament, enllestir tot el projecte. Malgrat entenc que no pot gastar els 800€ que li donaran l’any que ve, em sembla que val la pena fer una inversió en aquest projecte, ja que està molt elaborat i pot aportar una millora significativa al centre. 

Diari 10/05/2012.

Avui, les practicants hem muntat la sala de psico per als nanets. Na Cris m’ha dit que nosaltres la muntem i que després l’arreplegarà ella amb na Sumsi i na Maria. La veritat és que em sembla justa la repartició i el fet que, per ser practicants no se’ns encarreguin totes aquestes tasques que, malgrat siguin necessàries i intencionals no entren en contacte directe amb l’educació de l’infant. D’aquesta manera, ella queda amb els infants.

En acabar, començ a canviar bolquers, com me varen dir. Alguns infants remuguen un poc o bé estableixen un joc de persecució, tot rient, però malgrat això, als canvis es troben ben tranquils. M’ha cridat l’atenció na Marina C., que s’ha enfadat quan l’he duta a canviar i quan he acabat de canviar-la.

Després, he segut amb els infants, que es trobaven jugant amb els pots de metall i les estrelles.

Na Cris i na Sumsi han anat a fer psico amb els grans mentre na Maria del Mar i jo quedàvem a berenar amb els petits. Després, també amb na Sumsi, hem desenvolupat la sessió dels petits. En aquesta, jo realitzava la funció d’observadora, tot prenent notes dels moviments i les accions que feien els infants per tal de poder reflectir-ho tant a les notes individuals com als àlbums d’història.

La veritat és que, essent tres, m’han entrar ganes de demanar si podia fer fotos, per practicar i millorar aquest aspecte, que se que és una de les meves mancances i millores necessàries, però com m’han demanat allò, ja no ho he dit. Si la pròxima sessió ho fe igual provaré de comentar-ho.

Durant la sessió, només he intervengut una vegada, ja que m’ha semblat necessari, degut a que s’estava desenvolupant un conflicte i els infants es podien fer mal. En aquest moment, na Sumsi m’ha comentat que molt bé, que en aquest moment ja em necessitaven.

En finalitzar la sessió, tots hem anat a dinar. En aquest moment, na Marina C. no volia seure i es trobava darrere els amics, desfermant-los la veta. Jo l’he agafada de les dues mans i l’he treta poc a poc d’on es trobava. Una vegada una mica apartades l’he dit que si no volia seure, no podria menjar. Després, l’he demanat si volia seure i m’ha dit que no, per la qual cosa, jo l’he explicat que, si no volia seure a dinar amb els amics, tampoc no podia ni jugar ni desfermar les vetes. Com havia de donar el menjar als dos  infants més petits, l’he dit que en voler, em cridés i jo l’ajudaria a seure. Com veia que, al cap d’una estona, la nina seguia sense voler seure, l’he mostrat el seu plat de dinar i quan la nina ha vengut a agafar-lo l’he dit que no podia menjar fins que no segués com els altres. La nina ha tornat al racó, així que he deixat el plat damunt la taula, una mica apartat perquè no es trobés col·locat al seu lloc ni els altres hi arribessin, també, he deixat la veta damunt la cadira i he tornat amb els menuts. Finalment, m’ha dut la veta, com a indicador que volia seure, així que l’he assegut i ha pogut dinar. Després, na Cris m’ha donat l’enhorabona i jo l’he agraït que m’hagués deixat fer, ja que ha estat una intervenció molt llarga i passava pena, però crec que era necessari tomar-se temps, per tal que la nina entengués el que feia i perquè mentre jo l’anava explicant.

També, m’he fixat que na Neus F., s’ha menjat l’enciam abans que la carn i, com m’ha cridat l’atenció, l’he comentat a la mestra. Ella m’ha dit que molt bé en fixar-me en detalls dels infants com aquest.

En acabar, avui, com a novetat, ens hem rentat les mans i la cara a la pica. Com eren dues mestres, ja que na Maria del Mar tenia metge, jo els rentava i els eixugava, mentre na Cris ha rentat l’espai molt ràpid. Després, com estaven tots molt bruts, els he anat llevant la roba mentre jugaven al pati i, en entrar a l’aula, jo els anava vestint mentre na Cris canviava els bolquers. En aquest moment ha arribat na Maria del Mar, que també ha vestit els infants.

Finalment, he anat a dormir als petits i, quan ha entrat na Maria del Mar hem canviat i he anat amb els grans. Finalment, baix  a la reunió de presentació del projecte de millora amb les mestres de l’escoleta, la coordinadora i la tutora de la UIB.

Diari 09/05/2012.

Quan he arribat, els infants es trobaven jugant al pati. Jo he quedat amb ells mentre na Cris canviava bolquers. En aquest moment, un infant ha tirat una pinya cap a baix. He de dir que això suposa un gran perill, ja que els gegants es troben jugant al pati. Malgrat m’he sentit un poc malament, ja que potser hauria d'haver estat més atenta, després, he pensat que, era impossible, controlar tots els infants, ja que n’hi havia dos, per dues bandes diferents disposats a tirar-les. Malgrat les verbalitzacions no he arribat a aturar-los a temps. A més, la mestra m’ha comentat que a ella al matí l’ha passat el mateix, el que m’ha tranquil·litzat un poc.

Seguidament, hem anat a berenar i, després hem realitzat la proposta amb carabasses i carabassins tallats de diferents maneres de forma conjunta amb els reietons, sessió que seria la darrera. Malgrat el rol de no intervenció que caracteritza aquest tipus de proposta, he hagut de realitzar diverses intervencions per tal que alguns dels infants s’engresquessin, tot tenint en compte els gustos i preferències de cada un. Així, a en Xabier l’he proposat, omplir i buidar els bols. A uns altres la utilització de les eines de fusta com a element mediador entre el propi infant i els materials de la proposta, per tal d’afavorir un primer contacte amb ell, etcètera.

A continuació, mentre passava l’altre grup, hem jugat amb les llavors seues d’un arbre que fan so i els pots de llauna. En aquest moment, jo anava canviant bolquers. Quan he arribat a na Maria i en Sergi, els he agafat en braços malgrat remuguessin, ja que estava segura que ja era quasi costum. Efectivament, una vegada al canviador, han deixat de protestar i els he pogut canviar sense problemes. A més, na Marina T. També ha protestat i no volia venir, però he pensat que era degut a que es troba escaldada i, quan li fem net li molesta.

Quan he acabat, m’he segut i en Joan ha vengut i es recolzava en mi, per tal d’aixecar-se. Jo l’animava però sense ajudar-li, deixant-lo fer força a ell, per tal que els seus músculs es vagin enfortint.

Després, hem anat a dinar. Una vegada més, na Marina C. no volia seure. Na Cris l’ha dit que si no volia seure tampoc podia jugar, ja que la nina agafava els cotxes i jugava amb les mandales, l’ha esmentat que pot seure a dinar o no fer res. A més, una vegada ha segut, l’ha col·locat un pinça al pitet perquè no se’l llevés.

En Dani, s’impacienta molt en la espera entre plat i plat i no aturava de plorar, així que les postres les ha preses al pati, ja que la filosofia de l’escola contempla el moment del dinar com un moment de tranquil·litat i els plors continus i estridents de l’infant el trencaven.

Com a novetat, avui, en acabar de dinar, hem rentat les mans i la cara a la pica del pati. Els infants han gaudit molt.

Seguidament, he quedat a rentar l’espai, he fet les notes dels tres infants que han passat a la sessió que jo he presenciat i he baixat a reunir-me amb les altres practicants per tal de preparar l’exposició de demà.

Diari 04/05/2012.

En arribar, les practicants hem anat a muntar la sala de psico per als reietons, a l’aula dels gegants. Mentre la muntam, aprofitam per anar xerrant per tal d’organitzar la feina que ens queda per fer en relació amb el projecte de millora.

Quan arrib a la classe, canvio els bolquers i, a continuació, anam a berenar. Després, pas jo a l’aula amb ells mentre una de les mestres els va baixant i enviant a la classe i l’altra renta l’espai. Com a material perquè juguin triï les botelles sonores, ja que els agraden molt les cançons i, com vaig comentar un altre dia al diari, cada botella es relaciona amb una cançó segons el que contengui. Així, ells, a part de moure-les i comprovar els diferents sons que feien, me les duien per tal que jo els cantés la cançó corresponent.

En oferir els materials, he deixat la capsa contenidor en terra, entreoberta, per tal que els infants la obrissin i descobrissin el material que contenia. L’he deixada al seu abast perquè la teoria diu que el contenidor afegeix possibilitats de descoberta al material ofert. Malgrat això, les mestres m’han dit que la llevés, ja que si no la romprien. En aquest sentit, penso que seria positiu que es cerqués un contenidor més resistent que pogués quedar a l’abast dels infants, per tal de no minvar aquestes possibilitats que aporta.

Quan venen les mestres segueixo canviant els bolquers. En Sergi, m’ha agafat la mà per anar al canviador però na Maria del Mar ha sortit de l’aula i l’ha amollada. Quan he tornat a aconseguir que hi volgués, la mestra ha entrar i ha tornat a passar el mateix. Finalment, l’he pogut canviar. Amb na Maria ha passat quelcom semblant, però al final l’ha hagut de canviar la mestra. Pens que si hagués tengut el temps suficient ho podria haver arribat a fer jo, però de vegades les mestres adopten una actitud diferent respecte el suport que et donen per tal que tu desenvolupis una activitat  depenent del factor esmentat abans.

A continuació, he anat a cercar el material per a heurístic, que havia triat jo mateixa a la sessió de programació passada. Aquest material es trobava format per pals de fusta; peces de fusta, que han hagut de ser les petites, ja que les grans, que són més adients per als nanets es trobaven a l’aula dels gegants a la qual no es podia accedir, ja que es trobaven fent psico els reietons. D’aquesta manera, he hagut de separar les peces que eren massa petites i, per tant, perilloses per als infants; tubs de cartró; capses de cartró, que caldria arreglar; i anelles de goma. També he realitzat el disseny de la presentació de la proposta. Una vegada finalitzada tota aquesta feina, he demanat a les mestres si havia qualque aspecte que millorar i m’han dit que estava bé.

Durant el desenvolupament de la proposta, he desenvolupat un rol d’observadora, ja que és el que s’exposa a la teoria que ha d’adoptar l’adult en aquest tipus de sessions. A més, he tengut cura de la meva postura, ja que en procurar la no interacció amb els infants aquesta havia de ser totalment contraria a la que cal adoptar la resta de la jornada, també seguint l’establert per la teoria. Quan algun infant s’acostava, l’animava a seguir jugant de forma autònoma, procurant no afavorir una dependència o una interacció continuada amb ell.

Finalment, els infants repleguen el material dins les capses. La mestra i jo, hem disposat un parell d’exemples de cada un d’ells dins de cada capsa, per tal que ells puguin tenir una base arrel de la qual poder classificar. Una vegada estava tot el material disposat d’aquesta manera. La mestra ha anat amb ells a l’aula i jo he quedat replegant bé el material i duent-lo al seu lloc.

Seguidament, hem anat a dinar. Durant el desenvolupament d’aquest moment, en Dani, un dels infant al qual jo donava el menjar, s’ha posat sèmola per tota la cara, així, sense adonar-me, he dit: “Dani, pareixes un cel ple d’estrelles”. Les mestres ho han sentit i hem començat a fer broma al respecte. Ha estat un moment ben agradable.

A continuació hem sortit a jugar al pati que hem deixat que es comuniqués amb l’espai interior de l’aula on es troba el canviador. Per aquest motiu, m’he col·locat en una posició que em permetés controlar ambdós espais. Mentre jo estava amb ells, els vigilava i canviava la roba dels que s’havien embrutat, na Cris canviava bolquers i na Maria del Mar rentava l’espai. A mesura que els infants es troben nets els vam posant a dormir. Una vegada tots es trobaven col·locats als seus llitets jo he anat amb els grans.

Quan surt ja està tot fet, excepte dues notes individuals. Després de fer-les, propos fer diverses coses com replegar el pati i llevar les fundes dels coixins, ja que és divendres, per tal de no estar aturada i aprofitar el temps que som allà. Malgrat això, ja no quedava res més possible per fer i encara quedava mitja hora per partir. Les mestres em diuen que baixi a prendre un cafè, però els deman si els sap greu que quedi i apunti el diari d’avui així ho tendré tot més fresc i aprofit el temps per tal de tenir menys tasca a casa. Mentre, elles baixen a cercar el dinar i jo vaig fent el diari i qued per si qualque infants es desperta.

Avui, dubtem si en Xabier queda a dormir o no ja que, malgrat només queda els dijous, normalment la mare arriba molt més prest. Na Cris decideix cridar. Finalment, la mare ve a recollir-lo. Avui em deixen sortir cinc minuts abans degut a la manca de coses a fer. Comença bé el cap de setmana!

Diari 03/05/2012.

En arribar havia d’anar a muntar la sala de psico per als nanets, però he hagut de quedar amb ells, ja que a baix, a l’aula dels reietons, on es fa la rebuda dels primers infants que hi arriben, eren massa infants i els havíem d’anar pujant. Després, com tots els infants es trobaven allà, hem quedat a la sala del menjador jugant, ja que en poc temps havíem de berenar. Una vegada les mestres han tornat, he anat a canviar bolquers. M’ha sorprès que en Sergi ho acceptés sense oposar-se en cap moment. Es nota que s’ha anat ampliant la relació i, depenent de les circumstàncies, si l’infant es trobe bé i relaxat no s’oposa.

Després, he anat a fer psico amb els grans, mentre els altres berenaven. En aquest temps, he realitzat verbalitzacions sobre les accions que realitzaven els infants, per tal que aquests anessin prenent consciència de les seves possibilitats i fites aconseguides.

Quan ha acabat la sessió, he anat a berenar amb els grans, jo tota sola i, la veritat és que ha anat tot molt bé. Seguidament, hem sortit al pati, abans d’anar a dinar.

En aquest moment, tots es trobaven molt moguts i ploraven, per la qual cosa, les mestres no hem pogut baixar a berenar i l’hem hagut de pujar. Em sembla adequat ja que pens que s’ha de prioritzar el benestar dels infants i, essent tres persones els podíem atendre millor.

Després, mentre jo canviava de roba els que s’havien embrutat, na Cris canviava els bolquers i na Mar rentava l’espai. La veritat és que la repartició de les tasques és molt equitativa.

Finalment, faig les notes mentre les mestres dormen els infants.

Diari 02/05/2012.

En arribar,he començat a canviar bolquers. Na Marina C. no vol i s’enfada. Com sempre fa el mateix quan qualsevol adult li diu que ha de fer alguna cosa, l’explic que no podrà jugar amb el bolquer brut i que, quan ella vulgui, m’ho digui i la canviaré. Així que he seguit canviant a la resta. Quan he acabat, he tornat a demanar a na Marina si volia canviar-se el bolquer per poder anar a jugar, però seguia en les mateixes. La mestra m’ha dit que l’agafi i punt. Jo no volia fer-ho perquè em semblava massa intrusiu, però la veritat és que la nina no va remugar. És obvi que elles els coneixen més que jo i saben com actuen ells i com han de respondre elles.

Seguidament, anem a berenar i,després, juguem amb les paneres de so i silenci. En aquest moment, en Dani cau i es fa mal i jo, per calmar-lo, l’agaf en braços i, en comptes de donar-li la xupa, que és el més fàcil, penso en una altra estratègia que pugui distreurer-lo. Així, començ a cantar la cançó de al pas, al trot i al galop, movent-lo al ritme. D’aquesta manera, es tranquil·litza i, quan el deix a terra, segueix jugant.

A continuació, sortim al pati. Reny a na Marina perquè lleva una jugueta a Dani i ella em pega. Així que l’agaf de les dues mans i li dic “escolta Marina, no pots llevar les juguetes als amics, ho saps i, si t’ho record, no m’has de pegar, perquè no podem fer mal als altres”.

En aquest moment, he canviat el bolquer a na Maria i, malgrat l’he hagut de demanar un parell de vegades si volia venir a canviar el bolquer amb mi, al final ha accedit. Una vegada al canviador, tot ha anat rodat, ja que he donat a la nina el bolquer dient-li si volia ajudar-me i ella mentre feia xerrades m’assenyalava el Pocoyo que havia dibuixat, així he trobat un fil de relació amb ella.

El canvi de bolquers és un moment molt important, i així es concep en aquesta escoleta. És un moment on l’infant és participatiu i actiu, per aquest motiu, no poden dur altres objectes amb els que es trobaven jugant. Cal observar atentament els seus gestos, ja que en ells podrem saber el que els agrada i el que no. És un moment de relació íntima amb l’adult, en que amb dos es veuen cara a cara i, d’aquesta manera l’infant pot aconseguir la seguretat i confiança suficient que el permetrà després jugar i conèixer el món.

Seguint aquesta concepció, basada en els principis establerts per Emmi Pikler, és important anar anticipant les accions que es desenvoluparan, amb verbalitzacions com, per exemple, “ara te faré net/a amb la tovalloleta, està fesqueta”. A més, cal vigilar l’actitud corporal de l’adult i el que es transmet amb aquesta.

També, el fet de canviar-los sempre al mateix lloc, permet la possibilitat que els infants anticipin l’acció.

Malgrat, no es sol avisar al següent infant que es canviarà i no se’ls llevin els calçons i les sabates per tal de facilitar el seu moviment es segueixen les directrius de l’institut Lóczy i pens que aquestes millores es podrien anar introduint progressivament sense cap tipus de resistència per part del professionals que hi fan feina al centre.


Així, quan canvio els bolquers als infants, els don el bolquer i la tovalloleta, demanant-los ajuda. A més, estableixo jocs amb ells com per exemple el que jo he d'endevinar l'animal que es troba dibuixat al bolquer, o bé, picant el mirall deman: "qui és aquest/a?", on tots ells riuen. 

Seguidament, hem anat a dinar. Na Marina C. no volia, per la qual cosa l’he hagut d’explicar que si no volia seure, no podria dinar com els amics. He anat seient a la resta fins que la nina ha accedit.

Finalment, he anat a dormir als petits. Aquesta tasca és molt més difícil que dormir els grans, ja que en trobar-se en els bressols, és més difícil arribar a ells, a causa dels barrots. He decidit anar dormir-los per torns, de dos en dos, ja que si un no s’adormia bé i em posava amb un altre, la feina no servia per a res.

Quan he sortit he fet la nota d’aula, que ha quedat de la següent manera:

“02 de maig de 2012.

Bon dia famílies!

Avui han faltat tres amics. En Pau, ja que es troba de vacances; en Sergi; i na Laura, que segueix amb pigota. Hem notat molt la seva absència. En ser nou infants, hem passat un matí més relaxat.

Hem jugat amb les paneres de so i silenci que ens va presentar n’Antònia Coll dilluns. Es troben plenes de diversos materials naturals. Així, hi ha una de mitjos cocos, una altra de cocos musicals, de llavors segues, d’instruments de fusta, de culleres de metall i de pompons. Les grans paneres es trobaven repartides per tot l’espai i, ells mateixos podien triar amb quin material volien jugar.

Després, hem sortit al pati.

Us recordam que demà tenim psico!

Fins demà!”

Diari 26/03/2012.

Quan arribo els infants es troben jugant amb els blocs de fusta i els objectes que varen dur les famílies per tal de treballar el símbol del camió. També en Pedro tenia un conte, però crec que no havia estat ofert intencionalment.

Demano a na Marta si queda alguna tasca per fer i, com em diu que no, sec a jugar amb els infants. Mentre, m’esmenta que demà conduiré jo la jornada. Al principi m’ha impressionat la notícia, però després, repensant, em veig capaç.

Berenem i mentre les mestres netegem, els infants juguen amb la panera de la cuina. Després, arrepleguem, posem les jaquetes i anem al pati.

Durant aquest temps. En Xavi continua demandant contínuament l’atenció de l’adult. Penso que ha d’haver un motiu de fons, ja que malgrat sigui un infant que sempre l’ha reclamat, he pogut observar que en les darreres dues setmanes ho fa encara més insistentment. Potser, he pensat, es degui a algun motiu vers el qual s’hagi de mantenir la privacitat i, per això no m’ho han esmentat.

Na Laia P. s’ha enfadat molt quan li he dit que amb els objectes per jugar amb l’arena no es pot sortir de la zona delimitada de l’arenal. S’ha posat a plorar i a cridar i jo li he dit que no feia falta que plorés perquè ella ja ho sap això. En veure que no aconseguia que ho acceptés, ja que és una de les nines a les quals li costa més acceptar-me i, a més, té un caràcter prou fort, l’ha dit el mateix i, la nina ha posat una cara en graciosa de circumstàncies i l’ha amollat.

Malgrat això, després, quan ha arribat na Marta de berenar i ha sortit na Lore, he indicat el mateix a un altre infant i, na Marta, m’ha dit que si no duen arena sí que les poden treure. Jo l’he esmentat que na Lore havia dit que no. Moltes vegades les mestres tenen criteris diferents i jo, potser només m’he quedat amb el d’una d’elles, el que de vegades, provoca aquestes situacions. Penso que aniria bé una posada en comú de criteris, malgrat, en ocasions, com aquesta, considero que la diferència de criteris no és massa rellevant. No obstant, aquests fets poden provocar confusió als infants, així com, me les provoquen a mi. Un altre exemple d’aquest fet és que, he preguntat a na Lore si amagava el tobogan i m’ha dit que sí i, després, na Marta me l’ha fet treure.

Durant aquest temps, no podia deixar de pensar en la cortina que hem de tenir feta per dilluns. Pens que l’organització ha estat dolentíssima i, la veritat és que he sentit que si no em movia jo, ningú no ho faria, així que, quan els infants ja dormien he pujat a xerrar amb na Raquel per tal d’organitzar-nos. Més o manco ha quedat aclarit. Esper que tot surti be.

Durant el temps de pati ha vingut una senyora i, m’ha cridat molt l’atenció que na Marta i ella es posessin a xerrar de na Laia F. la qual na Marta tenia en braços. Penso que aquesta nina té qualque problema, potser encara massa ocult o poc desenvolupat, però que ja comença a donar indicadors d’una manca de normalitat en el seu desenvolupament.  

Quan tornem a classe, llevo les jaquetes i anem a passar el plafó. Avui ajuda n’Elsa. No han vingut ni na Lucia ni en Tem, per la qual cosa avui no hem presentat el seu símbol i canviarem el que es treballi aquesta setmana per la moto de na Laia F. Es demanarà la col·laboració de les famílies mitjançant la nota diària. Mentre, jo vaig a berenar.

Quan torn encara passen el plafó. Seguidament, anem a dinar a fora. Mentre jo berenava, na Marta ho ha preparat tot i na Lore ha passat el plafó. Avui rentem les mans a la pica de la zona de pati coberta. Na Marta els ajudava a rentar-se les mans, quan ja es trobaven nets, jo els duia cap a la zona on s’havien preparat les taules (zona de la benzinera) on na Lore els rebia, els seia i els posava els pitets.

Quan ha arribat na Marta, ha començat a repartir les manyoples. Jo li he demanat si es rentaven les mans dues vegades. Ella m’ha dit que s’havia embullat.

Quan hem acabat, jo he quedat amb els infants fent-los una mica nets i llevant-los els pitets, na Marta anava venint a cercar-los de quatre en quatre i els duia al bany dels dracs a tornar a rentar les mans, després, els duia a na Lore que es trobava a classe i anava canviant els bolquers. M’ha semblat una molt bona organització, ens hem coordinat força be. Mentre, a l’aula, els infants jugaven amb les anelles de fusta i els pots de plàstic. Després, quan ja es trobaven tots els infants dins l’aula, jo he anat canviant de roba als que s’havien embrutat durant el dinar mentre na Marta replegava les taules i els estris del dinar i na Lore continuava canviant infants. En aquest punt només he d’esmentar que na Laia P. no ha volgut que la canviés, per la qual cosa l’he demanat a na Marta si li sabia greu canviar-la ella. Així ho hem fet.

Finalment, hem replegat i hem anat a dormir. Com na Marta ha sortit a fer la nota i na Lore també a hagut de sortir a ajudar a na Mercè, avui jo tota sola he acabat de dormir els infants i els he tapat.

Quan he sortit he pujat a parlar amb na Raquel vers la cortina, però es trobava ocupada, així que l’he dit que en poder baixés a cercar-me. Mentre, he realitzat les preguntes que havia preparat a na Lore per tal d’acabar de completar el treball sobre l’anàlisi de l’aula.

Per acabar, ha baixat na Raquel i hem acordat els materials que cercaria cada una, malgrat demà els haguem d’acabar d’aclarir. Hem establert el límit per dur-los el dimecres, ja que jo els he de foradar degut ja que compto amb els recursos necessaris i divendres els hi duré preparats per realitzar el muntatge de la cortina, que ho realitzarà ella, ja que ens és molt difícil quedar per diversos motius.