Per aprendre, penso que es necessari un contrast entre teoria I pràctica,
una retroalimentació mútua i cíclica, on l’una enriqueix l’altra, ja que sense
aquesta complementació, la teoria no troba sentit i la pràctica no troba
fonaments. En aquest sentit, també em sembla que, dins la jornada, es necessita
a part del temps que passam amb els infants, un temps de reflexió sense ells,
per reflexionar, primer de manera individual, on s’ha de contemplar la
metacognició i, després de manera compartida, per tal de contrastar punts de
vista i enriquir les nostres concepcions. En aquest sentit, pens que els altres
ens poden aportar l’objectivitat que necessitam per tal d’adonar-nos d’alguns
aspectes, per la qual cosa, es fa necessari establir el diàleg des del
respecte, d’una manera constructiva, tot acceptant les observacions que ens
puguin fer vers la nostra pràctica, per tal de millorar contínuament. També cal
una gran coordinació i consens de les accions que es duen a terme conjuntament.
No obstant, per aprendre, ja siguem mestres o practicants, cal, sobretot,
voler, mantenir viva la inquietud per aprendre i millorar de manera permanent,
amés de la implicació en aquest aprenentatge i la iniciativa. Tot això ens
ajudarà a trobar sentit a la nostra formació contínua.
També, per aprendre cal anar superant els obstacles que se’ns presenten en
la quotidianitat, cercant, reeixidament, recursos per a resoldre’ls, ja siguin
interns o externs al centre.
Per últim, mencionar que l’avaluació, en aquest sentit, ens pot ajudar a
detectar les nostres mancances i a establir el focus en el qual ens volem
centrar per millorar, dotant, com he dit abans, de sentit a tot el procés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario