En arribar, les practicats hem muntat la sala de psico per als nanets
mentre anàvem xerrant per tal d’organitzar el projecte de millora. És l’únic
moment en què podem xerrar totes i l’aprofitam. Com teníem un dubte respecte a
l’adequació dels aliments deshidratats, hem demanat a na Cris que ens ajudés i,
amb ella, hem destriat els aliments que podíem emprar i els que no. Totes les
practicants, hem agraït molt l’enhorabona que ens ha donat aquesta mestra, ja
que hem realitzat molt de treball i, pens, que aquests detalls et donen força i
t’animen a seguir treballant i a superar els diferents obstacles que es
presentin.
En tornar a la classe, he canviat els bolquers i, seguidament, he anat a
fer psico amb els grans. Durant la sessió, m’ha sorprès veure a na Neus F.
contar ella mateixa fins a tres i, després botar, en la zona delimitada per a
aquesta funció. Cada vegada xerra més i més clar i, avui, hem trobat una
evidència d’això. Durant el ritual de sortida, venen a cercar a na Laura i,
mentre la mestra queda amb els infants, acabant-lo, jo realitz l’acomiadament,
tot comentat al pare els trets més significatius de la seva filla durant la
jornada i, preparant tot allò que s’havien de dur.
També havia de passar a la sessió dels més petits, però a causa d’un problema
amb la càmera de fotos passa na Cris, ja que era la seva i sabia més com anava
i, jo, he quedat berenant amb els grans.
Na Neus F. no volia plàtan. Jo, l’he explicat que, al manco, l’havia de
tastar i que, si després no en volia menjar més no en feia falta. La nina
semblava convençuda i ha provat una mossegada. Després l’he demanat jo: “A que
és bo?” La nina ha respost que sí. Llavors, l’he demanat si en volia menjar més
i m’ha dit que sí. La veritat és que m’ha sorprès el resultat de la intervenció,
no m’hagués esperat mai que aconseguís alguna cosa més allà que la nina el
tastés. Ho he comentat amb les mestres.
En acabar, els he tret els animals de plàstic perquè juguin. Com he vist
que no s’engrescaven massa, els hem arreplegat i he tret les culleres.
Quan he vist que l’altra sessió de psico desenvolupava el ritual de
sortida, he començat a arreplegar amb el meu grup, tot cantant la cançó que
identifiquen amb aquesta tasca, i hem sortit tots junts al pati.
Després d’una estoneta, hem anat a dinar. Seguidament, a mi m’ha tocat avui
canviar als infants que s’havien embrutat dinant i, a continuació, he anat a
dormir amb els grans. En sortir, he fet les notes dels petites, ja que havia
presenciat la seva sessió de psico. En acabar deman per baixar a dinar, ja que
els dijous les practicants aprofitem per anar directament a la Universitat i
avançar treball relacionat amb el projecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario