Plans de millora.

ITINERARI A:

Família – escola:

Pel que fa al primer projecte, el que consta d’una guia per a les mestres, uns plafons per donar visibilitat a les capacitats dels infants, un qüestionari per a l’anàlisi de les necessitats sentides pels pares i un cançoner en CD per a les famílies, em sembla que les accions que es duen a terme són molt dispars i, difícilment, les podria relacionar amb un mateix objectiu. Em sembla, que cada una sorgeix d’un motiu diferent.

Quant a la guia, em sembla molt adient que s’hagi utilitzat, per referir-se a les mestres un llenguatge professional, ja que pens que cal donar importància a la tasca docent i, aquesta, és una manera de fer-ho. No obstant, crec que hagués estat positiu que, dins aquesta guia, tot mantenint aquest llenguatge,fos explicat, per tal que també pogués servir com a recurs als pares.

Pel que fa al projecte de les reunions amb les famílies, em sembla que té un objectiu més unificat i una major coherència entre les accions que es realitzaren. D’aquest projecte, m’ha cridat molt l’atenció, la sensibilitat del centre en tenir en compte que, per guanyar-se a les famílies, aquestes devien sentir-se escoltades. També, m’ha semblat molt positiu la participació dels infants en la darrera d’aquestes, ja que penso, que són els benefactors finals de totes les accions que es realitzaren. A més, el retorn que fan aquest als pares, m’ha semblat una idea molt guapa, per tal d’establir una bidireccionalitat en les actuacions i els resultats de la proposta. També em sembla destacable que s’hagi tengut en compte la necessitat de crear un ambient agradable,acollidor i relaxat per a aquestes reunions, disposant d’aliments i begudes, per tal d’amenitzar la trobada.

En relació amb aquest projecte, pens que seria positiu mostrar-la al món, als altres centres i, a més, poder rebre un feedback d’aquest. Una proposta per assolir aquest objectiu, podria ser la utilització d’un blog.

Respecte a l’avaluació d’ambdós projectes, pens que no es pot basar en les evidències, que són fets concrets que demostren si la proposta ha funcionat o no, amb l’avaluació pròpiament dita. Crec que s’haurien d’haver disposat uns mitjans concrets amb una ítems determinats per tal de poder realitzar una avaluació objectiva, tot determinat si s’han assolit els objectius o no. A més, pens que seria positiva la participació de tot el claustre, per tal de contar amb diferents punts de vista respecte el tema i, d’aquesta manera, poder realitzar una avaluació més completa.

Com a obstacles, identific, pel que fa a la guia, el idioma. Pens, que en una escola amb una ran varietat de nacionalitats com és el cas d’aquest centre en concret, hagués estat adient, com ja he dit abans, adaptar la guia a les famílies, per tal de poder fer-la entenedora, malgrat es mantengui un llenguatge professional i s’expliquin els conceptes damunt aquest. A més, crec que resultaria productiu traduir-la als diferents idiomes que es troben dins la comunitat educativa. També, una altra opció seria realitzar-la en un llenguatge universal, per fer-la entenedora aquelles famílies que no han assolit la lecto - escriptura i als mateixos infants.

Quant a la segona proposta, pens que hagués resultat positiva la utilització d’estratègies per a l’engrescament i la consecució d’un major grau d’implicació de les famílies.

En aquest sentit,cal esmentar que els obstacles són un indicador de la necessitat de desenvolupar el projecte.

A la meva escoleta, es treballa molt la relació entre la família i el centre. Aquesta es troba molt integrada dins la dinàmica diària. Algunes de les accions que es realitzen per tal d’aconseguir aquest objectiu són les formes que prenen la trobada i l’acomiadament de les famílies amb els infants i les mestres, la participació d’aquestes en els projectes en aspectes com la recollida de materials, la participació dins la jornada amb activitat com conta contes i tallers de cuina, la participació en les diferents festes que es realitzen al llarg del curs, les entrevistes personals que es realitzen amb les estrés de l’aula per demanda de les famílies, les reunions generals de curs, etcètera.

Pati:

En primer lloc, dir que el que més m’ha cridat l’atenció és el fet que, a una escoleta, no hagi un pati ben estructurat ja que, en la meva escoleta, aquest fet fa anys que es troba assolit, malgrat es van fent contínues adaptacions i canvis, segons les necessitats de cada moment. No obstant, cal dir que Gianni té una trajectòria de molts anys i, supos que la qualitat es va assolint de forma progressiva, del que es tracta és de no aturar-se i treballar dia rere dia i curs rere curs per anar millorant.

Els objectius, pens que són la clara delimitació dels espais i la disposició de material variat, suficient i adequat a cada un d’ells. A més, identific que aquest objectiu sorgeix d’una necessitat sentida, arrel de les observacions dels conflictes i l’avorriment que produïa la manca d’aquests aspectes.

Pel que fa a l’avaluació, en sembla increïble que no es pugui dur a terme pel fet que no es podrà dur a terme el projecte de millora per una manca de pressupost, el que identific com el major obstacle amb que es troben. No obstant, com el desenvolupament del projecte quedarà limitat a la seva exposició a un paper, pens que seria positiu contemplar dins aquest treball les pautes, els ítems i les estratègies que es consideren més adients per a l’avaluació del projecte, una vegada s’hagi realitzat. Així, es deixaran unes directrius al centre, tot donant a l’avaluació la importància que té per a la millora, la renovació contínua i la presa de decisions.

La senyora poesia:

El que més m’ha cridat l’atenció és la relació entre el projecte que es volia desenvolupar a l’escola a priori, és a dir, el de la millora de l’horari de sortides i la resolució final que es va prendre de treballar la poesia. Em sembla, que aquesta idea ha d’haver sorgit de alguna banda que no se si troba sentit en les necessitats sentides.

Per altra banda, em sembla molt interessant i molt adient, la utilització d’una mascota com a fil conductor del projecte, ja que pens que permet que els infants puguin realitzar anticipacions i relacionar-lo amb l’hora de treballar la poesia.

Malgrat em sembli be que es fomenti la participació de les famílies al projecte, no l’identificaria com un dels objectius principals. Tampoc no trob massa relació, com he dit abans entre l’objectiu principal del projecte i els altres objectius establerts. Aquesta seria la major dificultat que identific.

També m’agradaria destacar el fet que es doni visibilitat al projecte demostra la confiança en les capacitats dels infants i la importància de la seva reivindicació. No obstant, aquesta primera visió em resulta incoherent amb el fet d’esmentar que els infants més petits no pogueren realitzar les activitat més complexes. Pens que no hi ha activitats que cap infant no pugui fer, sinó més be que no has estat ben adaptades a les seves necessitats i interessos.

Pel que fa a l’avaluació, crec que és una mica confusa, que s’haurien d’establir unes tècniques i un ítems clars, a part del recull d’evidències i de documentació sense haver establert categories determinades.

Aquest projecte em sembla que no tendria massa sentit desenvolupar-lo al meu centre de pràctiques, ja que l’horari es troba perfectament quadrat i no queda cap moment que no es contempli com educatiu.

Materials naturals:

Un dels aspectes que més m’han cridat l’atenció és el fet que dos d’aquests treballs es centressin en el treball per sentits i, que tots tres realitzessin una cortina constituïda amb materials naturals.

Un altre d’aquests, es refereix a un dels projectes amb aquesta temàtica i es tracta del fet que el projecte comencés essent programat per a les aules i acabés abraçant tot el centre. Pens que no és la forma adient de desenvolupar un projecte, que aquests han d’estar ben planificats.

El principal obstacle que identific en dos dels casos és la limitació que comporten els materials natural pel que fa al seu caràcter efímer. Ja que, tenint en compte que l’exploració en aquestes edats es realitza, en la majoria de les ocasions arrel de la boca, una bona opció seria el treball amb aliments, no obstant, les escoles no poden assumir la despesa que suposa la seva renovació contínua. A més, cal tenir en copte que , aquests, poden produir al·lèrgies i, alguns d’aquest, és un risc que no val la pena assumir. Per aquest motiu, la tria ha de ser molt acurada.

Una altra limitació, comuna en tots els casos, ha estat la manca de temps, per la dificultat d’encaminar i concretar ben bé el projecte i la dificultat que suposa haver de coordinar aquesta decisió entre l’escola, el tutor de la Universitat i les mateixes practicants.

Un aspecte que m’agradaria comentar és que no em sembla adient la utilització de paneres a l’espai del pati. Pens que aquest espai dona molt de joc per a la utilització d’altres tipus de material que, per exemple, no es podrien emprar dins les aules, o que afavoreixen les relacions entre grups de diferents edats.

Pel que fa a un dels projectes, no trob massa sentit ni em sembla coherent amb els objectius el fet de contemplar, dins el projecte la disposició d’un racó de disfresses i de contes, trob que no té massa sentit.

En aquests projectes, pens que tots ells sorgeixen d’una necessitat sentida per l’equip educatiu del centre en base a les seves observacions, el que em sembla que dona sentit a tota la feina feta.

Quant a l’avaluació, pens que tots aquests projectes haurien de tenir presents els objectius que s’explicitaren a l’inici de cada un d’ells i, arrel d’aquests, concretar quins instruments s’utilitzaran per avaluar, com es durà a terme la documentació del projecte, la recollida d’evidències, etcètera.

Del projecte de les joguines, em sembla que el simple fet d’haver de confeccionar joguines concretes, fa minvar l’objectiu principal de foment de la creativitat dels infants. No obstant, aquí podem identificar clarament les resistències per part del centre i les mestres, qui, al cap i a la fi, són els que tenen la darrera paraula.

Blog:

El que més m’ha cridat l’atenció d’aquests projectes és l’actitud que han pres les mestres davant ell. S’han mostrat receptives a aprendre, malgrat les resistències provocades per les pors, tenint en compte que tots podem aprendre de tots, ben igual que consider que un mestre ha de tenir present les innumerables coses que pot aprendre dels infants.

D’aquests projectes em sembla molt positiu el fet que, implícitament, portin a la necessitat de formar-se i desenvolupar una bona documentació per tal de poder dur a terme el treball que es pretén amb el blog.

Pel que fa als objectius, jo els resumiria en dos, el de crear una actitud positiva del mestres respecte a l’ús de les noves tecnologies i, que aquests mateixos, assoleixin una certa competència respecte d’aquestes.

Consider que cal tenir present que alguns dels objectius que ens plantegem primerament, després no es veuran acomplerts. Malgrat es podrien contemplar més a llarg termini, em sembla, que el més adient és establir uns objectius que siguin ajustats a la realitat i, per tant, assolibles.

De fet, en ambdós casos, les actuacions s’han anat concentrant en la formació de les mestres, per diversos motius com pot ser l’obstacle del permís de l’ajuntament. Crec que el criteri a seguir ha de ser el de no contemplar dins el projecte aquells objectius que no podrem avaluar, ja que sense aquesta, no podrem esbrinar en quin grau han estat assolits.

L’avaluació, em sembla un poquet pobra, ja que pens que només es troba centrada en les evidències com si les mestres realitzen entrades o no al blog, i no en ítems determinats.

Com a futur objectiu, o bé, continua millora del projecte, establiria actuacions relacionades amb la implicació de tota la comunitat educativa i la seva participació en el blog, així, com d’altres centres, per tal de poder establir u feedback i un intercanvi d’experiències, el que si més no, segur que seria molt més enriquidor.

Com a principals obstacles, identific, com és lògic, ja que ho hem viscut nosaltres mateixes amb l’obertura i el treball mitjançant un blog en aquesta assignatura, les pors i les resistències dels mestres davant allò que els era desconegut com és, en aquest cas, la utilització i la integració de les noves tecnologies dins l’aula.

Psicomotricitat:

En primer lloc, esmentar que em sembla increïble que a una escoleta d’educació infantil es desenvolupin sessions de psicomotricitat sense la formació mínima que es requereix per a dur a terme aquesta tasca d’una manera professional, ni que, al manco, s’hagi fet una recerca per tal de tenir unes nocions bàsiques.

Pel que fa a les practicants, em sembla que han fet una molt bona recuperació i aprofitament dels aprenentatges que realitzarem en l’assignatura sobre aquesta temàtica. Les accions que han dut a terme em semblen molt bones.

No obstant,  la intervenció de la construcció d’un plafó de textures no em sembla que es trobi dins l’objectiu principal del projecte.

Quant als obstacles, identifico la gran dependència que es té vers el personal de manteniment per tal d’adaptar l’espai als objectius que es pretenen i, a més, el fet que la sala sigui nova, provoca una resistència per part del centre a la seva adaptació al projecte. A més, aquest projecte, comporta un gran canvi metodològic quan a la forma de treballar de les mestres, el que, si més no, provoca també noves resistències i, també pel que respecta als infants, ja que l’aprenentatge i assimilació d’una nous hàbits és un fet que comporta un gran esforç per part de les mestres, a més de ser un procés que, necessàriament ha de ser lent i progressiu, per la qual cosa es perllonga en el temps. Malgrat això, pens que tot esforç duu a una recompensa que, en aquest cas, seria una millora en la qualitat educativa del centre.

Per últim, esmentar que em sembla molt be que, malgrat les mateixes practicant no ho puguin dur a terme, la contemplació d’un pla d’avaluació que, si més no, atorga sentit a tot el projecte.

ITINERARI B:

Pla de millora:

Un pla de millora no és una simple manifestació d’una intenció de millorar, de canviar per ser més eficaços, de donar un millor servei a la comunitat educativa, d’avançar una passa més cap a una major qualitat.

No té perquè ser global, pot abordar aspectes concrets, assolibles en un temps determinat.

Sorgeix d’una inquietud sentida arrel de l’avaluació formativa.

En ell es veuen implicat tant els professors (tot el claustre, que desenvolupa un treball cooperatiu), com els alumnes.

Comporta un benefici per a tots i es poden recollir evidències d’aquest.

Les fases amb què conta un pla de millora són les següents:

1.      Descripció de la situació d’aula.

2.      Identificació dels elements que influeixen en el pensament i les accions dels docents.

3.      Reflexió individual.

4.      Contrast de les reflexions individuals en grup.

5.      Planificació de la nova intervenció.

Canvi:

Un canvi és una modificació de la realitat educativa. Aprendre comporta canviar i ens hem d’aprendre a adaptar-nos als canvis, malgrat no ens agrada fer-ho si no li trobam un sentit, ja que sempre costa deixar de banda allò que ens és conegut i ens dóna seguretat i confiança. Per aquests motius, només ens veiem animats a realitzar un canvi si percebem el benefici que ens pot comportar, el que ajuda a vèncer les resistències que s’han creat davant el canvi. Aquest fet, relaciona canvi, millora i innovació.

Bones pràctiques:

Les bones pràctiques són intervencions docents que faciliten el desenvolupament d’activitats d’ensenyament - aprenentatge eficients i que esdevenen referents que donen exemple per a la seva transferència a altres contextos.

Es tracten d’intervencions contextualitzades en un centre i grup d’alumnes que

obeeixen a una seqüència formativa planificada i que es desenvolupen amb la

metodologia, les activitats (rellevants, motivadores i afavoridores d’habilitats

cognitives d’ordre superior) i els recursos (variats i creatius) més adequats, i

que generen aprenentatges significatius en un col·lectiu representatiu d’estudiants.

A la vegada, es tracta de propostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada.

Innovacions: ​

La innovació comporta intervencions, decisions i processos intencionals de canvi educatiu referent a actituds, idees, cultures, continguts, models i pràctiques pedagògiques, dut a terme per un docent o un grup de docents, en un context concret per aconseguir una millora en la pràctica educativa. Parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. És un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex. Requereix d’estratègies de participació i col·laboració de tota la comunitat educativa. Pot presentar resistències al canvi que comporta.

Avaluació:

L’avaluació és un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions.

L'avaluació dels aprenentatges és multidimensional ja que té un mínim de set dimensions:

1.     Objecte d'avaluació: Què? (objectius didàctics).

2.     Finalitat: Per a què? (diagnòstica, formativa o sumativa).

3.     Moment: Quan? (inicial, contínua, final o diferida).

4.     Model: Com? (quantitativament o qualitativament).

5.     Instrumentalització: Amb què? (instruments de recollida d'informació).

6.     Avaluador: Qui? (mestre, alumnes, tutors...).

7.     Referent: En funció de què? (criteris).