Experiències a l'aula de 0 - 3.

Dels exemples d’experiències a l’aula de 0 – 3 que es troben a internet, les que més m’han agradat són les següents:

En primer lloc, he triat l’experiència del joc amb magranes, en que els infants, amb l’ajuda de les mestres, preparen l’espai i es preparen ells mateixos per tal de no embrutar-se; a continuació, manipulen els grans de magrana mitjançant diferents instruments que tenen disponibles i, finalment, amb les pròpies mans i, fins i tot, amb els peus!

L’he triada, ja que penso que, arrel d’algun treball sobre la tardor, es varen introduir aquestes a l’aula, tot utilitzant alguna estratègia, per tal que les activitats i propostes que es realitzessin amb elles fossin significatives i, així, els nous descobriments que fessin els infants quedessin ben arrelats en el seu bagatge de coneixement que, sense dubte, amplien dia rere dia.

Es prenen decisions sobre com seria adient treballar amb elles i els requisits que s’haurien d’acomplir, com per exemple, preparar l’espai i preparar-se ells mateixos per no tacar-se. Tot es fa arrel de nous descobriments.

Em sembla que aquesta pràctica es desenvolupa partint de la sorpresa i de la curiositat, el que fa que la motivació dels infants augmentin i permet l’assoliment dels aprenentatges de forma significativa.

També m’ha cridat l’atenció, el fet que les mestres mostren una gran sensibilitat pel que fa als ritmes dels infants, tot esperant a que estiguin preparats per a interaccionar amb els materials de la proposta, deixant-los temps perquè adquireixin la seguretat que necessiten i, a més, utilitzant estratègies, com la gran diversitat d’estris que els ofereixen, per tal de facilitar aquest procés.

A més, els deixen desenvolupar activitat que sorgeixen de la pròpia creativitat de l’infant, de la seva pròpia curiositat i inquietud. Els deixen experimentar i investigar.

Una altra experiència que també m’ha semblat molt interessant ha estat la del treball en equip en que podem observar com diferents infants, per parelles, desenvolupen tasques conjuntes com per exemple anar amb bicicletes amb tàndem i utilitzar un paraigua per realitzar un recorregut sense banyar-se.

Les he triades, pel fet que es pot identificar clarament a l’escrit que acompanya les fotografies que la proposta ha sorgit arrel d’una oportunitat que s’ha presentat de forma espontània a l’aula i que, les mestres, han tingut la capacitat suficient d’identificar i aprofitar.

A més, m’ha cridat l’atenció que, dins l’immens ventall de possibles propostes que podrien haver sorgit arrel d’aquesta situació, les mestres, hagin decidit enfocar-la per tal de treballar el treball en equip, la col·laboració.

Em sembla que és una de les capacitats més importants que ha d’assolir qualsevol persona, ja que, en un moment o un altre, i gairebé sempre, haurem de treballar d’aquesta manera, per tant, considero positiu que es vagin aprenent estratègies per facilitar aquest tipus de forma de fer des de ben petits.

Finalment, m’ha cridat l’atenció l’experiència de “poder anar a beure aigua”,  en que s’ha disposat un racó per tal que els infants puguin servir-se aigua ells mateixos quan tenguin set. Al racó trobem, damunt una taula, una safata amb tassons nets disposats boca baix, un pedaç i una gerra plena d’aigua per abocar-la dins els tassons i poder beure. Arrel d’això es desenvolupen diferents situacions com per exemple, la resolució del problema del vessament de l’aigua; l’establiment de la norma que els tassons que es troben boca – baix són nets i els que es troben boca dalt són bruts; la comprovació que quan bevem, de vegades, fem renou;  descobrir que és mes fàcil abocar amb la ma dreta, etcètera.

L’he escollida degut a que m’ha sorprès la originalitat de plantejar com a proposta quelcom tan quotidià com és el fet de satisfer la necessitat biològica de beure.

Penso que en aquesta proposta es fomenta l’autonomia en relació a una activitat totalment necessària i, per tant, significativa. La concentració que mostren els infants en desenvolupar la tasca ho demostra.

A més, el fet que uns infants observin com duen a terme el procés altres fa que es pugui produir un aprenentatge per imitació.

També, podem comprovar com es deixa que els infants ressolin autònomament els problemes i incidents que van sorgint arrel del desenvolupament de la tasca. Se’ls permet el qüestionament, l’assaig i l’error, en definitiva, se’ls permet aprendre deixant-los el temps necessari, deixant-los seguir el seu ritme.

Per concloure, esmentar que la documentació que es fa d’aquest processos permeten mostrar les capacitats dels infants, tot fiançant el nostre respecte per ells, tot reconeixent les innumerables coses que ens poden ensenyar.