Una jornada a l'escoleta.

Em sembla que per descriure la vida que es duu a terme al centre on faig pràctiques en general i, a la meva aula en particular, la millor eina que puc utilitzar és el diari de pràctiques que anem elaborant cada dia. 

Així, he seleccionat el primer dia que vaig anar a l’escoleta, ja que és l’escrit on es fan les descripcions més acurades tant de les qualitats de l’espai del centre com de les persones que hi formen part. A continuació l'exposo:

Quan he entrat a l’aula, dins es trobava un pare, parlant amb la mestra i ajudant el seu fill, en M., a llevar-se la jaqueta. Na M. m’ha presentat i el pare m’ha donat les fotos que havia dut del seu fill a la neu, per si les volia veure. En aquest moment jo acabava d’arribar i encara em trobava una mica tallada. M’ha sorprès com aquest es dirigia tant a la mestra com a la resta d’infants. Semblava que es trobes a casa seva. Això, m’ha fet pensar que en aquesta escoleta s’ha dut a terme una bona integració de les famílies en el seu quefer quotidià.

A continuació, hem tret pots mitjans de plàstic, taps de metall de diferents mides i dues paneres petites, que llavors hem hagut de retirar ja que els infants es ficaven a dins o pujaven al damunt i es podien rompre. Quan ha acabat l’activitat, hem recollit cantant una cançó.

Seguidament, na M. ha tret les taules que es troben aferrades a la paret i ha dut les cadires. Les hem repartides d’un en un. Cada infant anava arrossegant la cadira assignada fins al seu lloc a la taula i, posteriorment es seien ben aferrats a la mateixa. Si no podien, demanaven ajuda a qualsevol adult. En aquest punt, m’ha sorprès l’interioritzada que tenen la rutina i, a més, el fet que no els hagi costat gens apropar-se a jo, malgrat m’acabaven de conèixer, i demanar-me ajuda. Els hem posat els pitets i, na M., ha humit amb aigua calenta les manyoples dels infants i les ha posades en una panera que anava passant d’un en un i cada infant agafava la seva. M’ha semblat que es fomenta molt l’autonomia en petites intervenció com aquesta. Després, tots s’han rentat les mans amb la manyopla mentre cantaven una cançó. Tot seguit, hem repartit els torcaboques. M’he fixat que la mestra anava comptant en veu alta mentre ho feia, no se si intencionalment o no. A continuació, la mestra s’ha dirigit al plafó del berenar i ha demanat, què hi aura avui per berenar? Anava assenyalant cada una de les imatges i demanant que els infants responguessin si avui berenarien allò o no. Quan els infants esbrinaren el berenar del dia, la mestra el col·loca al mig del plafó, tot requadrat. L’altra mestra duu una panera amb el berenar corresponent, que avui ha estat pa amb oli. Es va passant i d’un en un agafen un trosset. Si l’acaben i en volen més, en demanen. En aquest punt, em torna a cridar l’atenció l’assimilació de les rutines i l’autonomia adquirida pels infants. Una vegada que l’infant ha acabat de berenar se li dóna aigua. Na M. m’ha dit que és important no donar-los a la mà, sinó deixar-los damunt la taula, per facilitar que ells puguin agafar els tassons correctament. Seguidament els infants s’aixequen, tiren el torcaboques al fems autònomament i van a seure mentre esperen els companys. Al cap de poc minuts, una de les mestres treu una panera amb juguetes perquè els infants juguin mentre esperen que els altres companys acabin de berenar.

En aquest punt, es comencen a canviar els bolquers i, quan ja tots han acabat de berenar, mentre una de les mestres va canviant els bolquers, l’altra, els contava un conte, que comença demanant què hem de fer per mirar un conte?... hem de tenir ulls de mussol, orelles d’elefant i boca de peixet i finalitza amb la frase conte contat, conte acabat, aplaudiu si us ha agradat!

Tot seguit posem als infants les jaquetes per anar al pati. Ja en aquest, les orientacions que m’ha donat na L. han estat: no deixar els infants ficar els cotxets dins la casa, ja que dificulta el moviment dels infants a dins i tampoc deixar treure el material de dins la casa a fora, per evitar que s’embruti o es perdi. En aquest moment m’he sentit integrada en l’equip de mestres, he sentit que comptaven vertaderament amb jo i m’ha agradat molt.

Després, hem anat a classe, ens hem llevat les jaquetes i hem segut. Seguidament, hem passat el plafó per saber qui no ha vingut. Per representar els infants s’utilitzen símbols. Cada infant n’ha triat un. M’ha cridat molt l’atenció la manera en què s’ha fet, ja que l’infant protagonista de la setmana, en aquest cas en X., ha anat repartint els objectes representatius de cada infant que es trobaven dins una panera i, quan l’infant no havia assistit, es girava al plafó el símbol, ja que darrera es trobava la seva fotografia, així el podíem veure malgrat no hi fos. Em sembla una bona pràctica per treballar la identitat. Avui no han vingut en P. ni n’E.

Com ja he esmentat, aquesta setmana (dilluns, dimarts i dimecres, segons m’han dit les mestres) es treballarà el símbol de l’infant. Aquesta setmana toca la pilota. Una de les mestres baixa una capsa que té aferrada la fotografia del símbol de l’infant. Tots dos toquen (toc – toc), com demanant permís per obrir-la, finalment, la obrin. A continuació, la mestra demana a l’infant: saps perquè hi ha pilotes a dins? Qui les ha dut? Els papàs? Perquè? Per mostrar als amics? Dins la capsa trobem diferents pilotes a més de fotografies. Una vegada exposat el material a terra, comença el joc lliure. M’ha cridat l’atenció que les mestres col·loquessin organitzadors penjats dels ganxos del sostre per ampliar les possibilitats de joc dels infants.

En aquest moment, he anat a berenar. M’ha agradat tenir un petit temps per compartir experiències i impressions amb les companyes practicants.

Quan he tornat a la classe, ja s’estaven preparant per dinar. Han menjat primer plat (sopa), segon plat (truita de patates amb blat de moro i tomàtiga), postres (mandarina) i, finalment han begut aigua, tot seguint el mateix procediment que al berenar en qüestions com hàbits d’higiene, demanar per repetir, etcètera. M’ha cridat l’atenció el fet que la mestra digués alerta que pot cremar, remena-ho i que els infants tinguessin l’habilitat de fer-ho tos sols. Quan quedava poc menjar al plat, les mestres l’ajuntaven, per tal que el fos mes fàcil d’agafar amb la cullera, ja que era el que s’intentava fomentar en tot moment, recordant-los que no han d’utilitzar les mans per menjar. M’he adonat que aquest aspecte duia enrere tot un procés per tal d’aconseguir l’autonomia en aquest sentit.

Una de les mestres m’ha comentat que el dilluns és el dia de l’ou i, efectivament han dut truita de patates tallada en quadradets que una de les mestres ha tallat en bocins més petits abans de repartir als infants. Una vegada més, m’he sentit molt a gust amb el tractament que m’han donat les mestres. A més, també m’ha cridat l’atenció el fet que s’apuntés en una pissarra esborrable com havien menjant els infants i quina quantitat, penso que és una bona forma de fer mes fluida la relació amb els pares. Penso que és important esmentar que una de les nines, na L., ha de seguir una dieta especial, sense gluten, ja que és celíaca.

A continuació han fet una estona de joc lliure. La mestra ha tret dues paneres plenes d’objectes predominantment de plàstic. Penso que el tipus de material ofert als infants és un dels aspectes que es podrien millorar. Mentre els infants jugaven, la mestra realitzava jocs de falda amb alguns d’ells. Posteriorment, procediren a recollir. En aquest moment, jo em quedo jugant amb els infants mentre les mestres fan net la zona de menjar. Els infants no poden passar d’una zona a una altra i na M. me va indicar que ara la meva funció seria aquesta: evitar que els infants passessin a la zona del dinar per no trepitjar la brutor, així que em vaig col·locar a mode de barrera, però la mateixa mestra em va indicar que era millor situar-me just al contrari i atreure als infants posant-me a la seva alçada. La veritat és que ho sol fer així, però en aquell moment no vaig caure. Malgrat això, ja ho se per a la propera vegada.

Seguidament, la mestra col·loca els matalassos per anar a dormir. M’ha cridat l’atenció que cada un tingués el seu, marcat amb el seu símbol i que la col·locació sempre fos igual. He pogut comprovar que això facilita que els infants sàpiguen on s’han de situar. Una de les mestres m’ha comentat que canvien els llençols un pic per setmana. Hem col·locat els matalassos de seure al final dels matalassos de dormir, per evitar que els infants dels extrems caiguin a terra si es mouen molt. Després la mestra ha repartit els xumets i els peluixos i ha encès un llumet. Aquest darrer fet em sembla qüestionable, penso que si els infants poden dormir sense llum, millor que ho facin així. Malgrat això, caldrà observar la metodologia en dies posteriors.

Un dels infants no havia dut el xumet i el costava molt adormir-se. La mestra m’ha explicat que normalment es queda un xumet a classe però que per algun descuit se l’havien dut a casa.

Al cap d’una estona, quan tots els infants eren ben adormits, els hem tapat, tot travant les mantes per sota els matalassos, hem apagat el llum i hem anat al lloc de reunió de les mestres.

Allà, hem preparat la nota diària i, a les dues, he pujat fins a les dues i mitja que acabava la meva jornada a ajudar als Nanets per tal que una de les mestres pogués baixar a una reunió. M’ha agradat poder veure una altra classe i poder xerrar, ja que els infants dormien, amb la meva companya R. sobre el transcurs del dia i, també, amb la mestra que quedava al grup a la qual hem pogut demanar dubtes i escoltar les seves experiències.

A tall general, m’ha cridat molt l’atenció la gran coordinació que hi ha entre les diferents parelles educatives i també entre tot el centre en general.

També m’ha resultat cridaner el fet que, malgrat la cuina estigui enmig del centre, aquest fes olor a aliments naturals i no olors desagradables de fregit o semblants.

L’ambient general que es respira a tot el conjunt del centre i, particularment, a les aules que he pogut visitar és de tranquil·litat i d’anar fent, sense preses.

Quant a la organització em sembla que a l’escola fa molts d’anys que es treballa l’organització de l’espai per tal de poder aprofitar-lo el millor possible, ja que és un poc petit. M’ha semblat bonic el fet que els objectes es guardin en paneres, bosses de tela o capses identificades amb la fotografia del que va a dins, ja que aporta un cert sentit estètic.

Un aspecte que m’ha resultat cridaner és que he trobat que és un escoleta freda ambientalment, pot ser caldria una reforma estructural, per tal de fer-la més càlida.

Per últim esmentar que el fet que em comuniquessin que aquesta setmana era només d’observació m’ha descol·locat un poquet, ja que quan veia una intervenció clara no sabia si desenvolupar-la o no. Malgrat això ho he fet, demanant primer a les mestres per tal de no ser intrusiva i, aquestes m’han donat peu a poder intervenir una mica.

Per concloure només puc dir que he tornat a casa molt contenta i amb moltes ganes de tornar demà per seguir practicant l’aprés durant aquests anys i continuar aprenent des de la vivència directa.

1.     Què fan els infants en un dia típic?

Cada dia juguen a joc heurístic, berenen, surten al pati, canten cançons, llegeixen contes, passen el plafó d’assistència, dinen i dormen.

2.    Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Pel que he pogut observar és un centre on tot s’exposa, es parla i es consensua. Si ben és veritat que hi ha una coordinadora que s’encarrega que es segueixi la pedagogia pròpia del centre, aquesta ha estat formada per les aportacions de tot el personal docent, ja que es té una actitud oberta, d’escolta a les noves propostes, per tal d’anar millorant contínuament.

L’avaluació es realitzada per una persona o una altra depenent del que es tracti, per exemple, per a les questions de centre es compta amb tot l’equip docent; per les de cicle, els integrants del mateix; i per l’aula, la parella educativa que la dirigeix; si més no compten amb la supervisió de la coordinadora. S’avaluen els processos i no només els resultats.

3.    Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Penso que en aquesta escola la manera com s’han establert les rutines diàries afavoreixen molt el desenvolupament de l’autonomia dels infants, com es pot comprovar al diari, segueixen sempre la mateixa seqüenciació de passes, que, a més d’ajudar als infants a adquirir hàbits de comportament i higiene necessaris, també els aporten seguretat, ja que els permeten anticipar les accions que s’anirant duent a terme.

Quan alguna cosa es surt de l’habitual, les mestres els avisen amb antelació per tal que no es trastoqui aquesta tranquilitat.

4.  Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules compten amb un espai per al joc, un espai per a la disposició del material, un desmuntable per menjar i un altre per realitzar els canvis de bolquer.

Les rutines, com ja he esmentat al punt anterior i com es reflexa al diari de pràctiques, s’estableixen com a seqüències d’accions que es realitzen sempre de la mateixa forma i als mateixos espais i temps, per tal de facilitar la seguretat i l’anticipació dels infants i l’adquisició d’hàbits de comportament i cura personal.

Els espais del centre es troben ben delimitats i aprofitats, ja que el centre és una mica petit. Trobem les aules de cada un dels grups, el taller/menjador/sala de psicomotricitat (espai d’usos múltiples), el bany, la cuina, el rebost, la bugaderia, el pati (dins ell trobem distintes zones de joc com el balancí, espai lliure, caseta amb volants i campanes (tren), caseta amb estris de cuina, tobogan, arenal (amb rodes, taula d’experimentació i estris de manipulació), gronxador i capses) i la sala de mestres amb un bany per a elles.

Els horaris són adaptats a cada un dels grups. A més, es troben coordinats entre ells per tal d’aconseguir la eficiència en l¡aprofitament dels recursos.

La coordinadora s’encarrega de l’organització d’aquests aspectes, comptant amb el suport, la col·laboració i les opinions de la resta de l’equip educatiu del centre.

Si l’esmentada coordinadora no dóna instruccions especials, són les mestres de l’aula les que estableixen la jornada de cada aula, triant, segons l’estat, les motivacions i els interessos dels infants, quines activitats realitzar, el canvis o adaptacions que realitzar durant el transcurs d’aquestes i la seva durada.

Quan sorgerix un problema dins la jornada es produeix una adaptació a les conseqüències d’aquest per part de les mestres de cada aula, consultant sempre amb la coordinadora, per tal de no afectar els altres grups.

5.   Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen entre ells mitjançant els materials que es posen a la seva disposició a través de les diferents propostes que se’ls plantegen.

Veritablement els infants tenen molt bona relació entre ells. Han establert un ferme sentiment de grup.

En jocs espontanis, estableixen col·laboracions per tal d’aconseguir fites en comú, malgrat aquestes siguin encara molt senzilles.

En les mateixes relacions que s’estableixen informalment entre ells es propicien situacions d’aprenentatge de les qual tots ells en treuen profit.

6.   Com interactuen amb el mestre/a?

La veritat és que són infants molt autònoms. Ells mateixos demanen ajuda a les mestres quan la necessiten. Demanen per refegir, alguns indiquen quan necesiten un canvi de bolquer, demanen afecte quan necessiten reafirmar-se i adquirir seguretat, etcètera.

Aquestes s’encarreguen de donar resposta a aquestes necessitats, de planificar i preparar les diferents propostes que els oferiran, a intervenir quan és necessari i guiar-los en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.

7.   Com s’interectua amb les famílies?

Les famílies entren dins l’escola i l’aula tant al moment d’arribada i acollida com a l’acomiadament, la qual cosa aporta calidesa a quests moments, ja que resulta una oportunitat inmillorable per a l’intercanvi d’informació, el que aporta molta tranquil·litat als pares que deixen els seus fills en les seves mans.

A més, participen en activitats i tallers que preparen per a les classes dels seus infants i que realitzen quan aquest és el protagonista de la setmana.

També es realitzen reunions a principi de curs, durant el transcurs d’aquest (de forma individualitzada)  i al final, per tractar els aspectes rellevants que afecten la vida de l’aula i, si escau, de cada una dels infants.

8.   L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Està establert un pla d’acollida dels infants que s’inicia a principi de curs. Al principi, el infants acudeixen una estoneta amb els pares a visitar l’escola, després van quedant sols i, progressivament, augmenten el seu temps d’estada fins que arriben a cobrir la jornada completa.

A més compten amb un objecte de transició com pot ser un peluix o un coixí. No cal oblidar la calma que els aporta la xupa.

Excepcionalment s’afegeixen infants a mitjan curs. Amb ells també es desenvolupa aquest pla.

Per que fa a un pla d’acollida per als mestres, encara no en tenen. Enguany volen elaborar un document informatiu que reculli la línia educativa del centre per tal de facilitar la coherència amb aquesta dels nous integrants de l’equip educatiu, i que segurament arrel d’això s’acabi elaborant un, però de moment, no compten amb ell.