Quin tipus de mestre vull ser?

Vull ser un mestre tranquil, proper, afectuós, amb un to de veu adequat, relaxat, reflexiu, que segueixi una formació contínua, que tengui inquietuds constants, respectuós amb els ritmes i necessitats dels infants, amb vocació i alegre.

Segons la meva opinió el perfil d’un mestre d’infantil ha de ser el mateix per a qualsevol de les dues etapes, ja que penso que de no considerar-ho així, s’estaria rompent la continuïtat d’aquesta etapa per la qual s’ha lluitat tant.

Malgrat el/la mestre/a en les seves intervencions hagi de tenir en compte que segons les edats dels infants que els seus requeriments, necessitats i demandes seran diferents i, per tant, les propostes que haurà de fer hauran d’adaptar-se, crec que les característiques esmentades al parègraf inicial són fonamentals i imprescindibles per al personal docent i, també, per al no docent de qualsevol nivell d’aquesta etapa.

Em sembla que les mestres de la meva aula (són dos, ja que es aquesta escola es treballa en parella educativa), acompleixen el perfil que he esmentat abans, al manco pel que he pogut observar fins al moment.

Crec que puc aprendre molt d’elles, fins i tot, ja estic agafant algunes característiques que considero positives, com per exemple el to de veu,que abans, malgrat sabia que era un requeriment per al treball en aquesta etapa, no desenvolupava tan bé com ho fan elles.

Com és lògic, m’agradaria arribar a ser una mestra amb les característiques que he descrit al perfil ideal del personal docent d’una escoleta d’infantil. Hauré de treballar molt i polir alguns aspectes, però em trop totalment predisposada i amb moltes ganes de lluitar per aconseguir-ho. 

La veritat és que la meva concepció de la infància s'ha anat desenvolupant d'ençà que vaig començar els meus estudis universitaris, i molt, malgrat sempre m’han agradat molt els infants, mai hagués pensat que consideraria que la meva futura tasca és tan important com la veig ara.

Penso que és la base per a garantir un bon desenvolupament integral de l’infant en les etapes educatives següents, així com de la seva vida, comprenent també els aspectes personals i professionals futurs.

A més, crec, que és dins l’etapa d’educació infantil on s’ha de començar a formar els futurs ciutadans i, així, poder arribar a establir una societat millor.

Penso que els infants són el futur i, depenent de com els ensenyem a fer-ho ells ho escriuran.

Aquest canvi de concepció es deu a la formació inicial que estic rebent i, a part, i no per això menys important, a la inquietud que tinc per arribar a ser una bona mestra i contribuir d’una manera efectiva a tot allò que he esmentat als paràgrafs anteriors.