Diari 14/05/2012.

En arribar,he netejat el pati i, seguidament, m’he posat a canviar bolquers, com varem acordar. Pel fet d’haver desenvolupat la primera tasca, no m’ha donat temps de canviar tots els infants. Malgrat això, no he percebut presses i he pogut seguir canviant després.

Després, ha vengut na Xisca, la mestra dels gegants, a contar un conte. M’ha semblat molt positiva aquesta proposta, ja que l’any vinent ella serà la mestra de molts d’ells i, d’aquesta manera poden anar prenent contacte.

A continuació, hem anat a berenar. Avui, amb motiu de l’activitat anterior, ho hem fet mitja hora més tard. Penso que seria positiu demanar, quan agafem un pitet, de qui és? Per tal que els infants comencin a destriar els trets que els caracteritzen i a identificar els objectes que li pertanyen. Així, a part de treballar la classificació es tracta la identitat personal. En acabar, segueixo canviant els infants mentre realitzen la proposta amb caixons de plàstic i teles.

En acabar, hem anat a dinar. En aquest moment, ens hem adonat que na Maria presentava símptomes de pigota, per la qual cosa, hem cridat als seus pares. Tot d’una han vengut els padrins a cercar-la, però volien que dinés aquí i ficaven molta pressa. Mentre na Cris els explicava tot, és a dir, en què consisteix la malaltia i com fèiem el dinar, per tal de calmar-los i evitar conflictes i resistències; jo donava el dinar a la nina que, normalment, dina ella sola i ho fa molt bé! La veritat és que, la pobra m’ha semblat un pollet que alimenten a la força i ràpid, però entenc que la situació amb els padrins era insostenible.

Seguidament, rent l’espai de menjador i, després vaig a l’aula a estar amb els infants que juguen amb pinyes i cadenes. En Joan s’apropa a mi gatejant i m’utilitza de suport per fer força i tractar de posar-se dret. Jo l’animo, ja que d’aquesta manera enforteix els seus músculs, el que ajudarà el seu desenvolupament motor. A és, faig una intervenció amb na Marina C. ja que la nina es posa moltes cadenes a mode de collar i, jo li dic: “Oh Marina, quantes cadenes dus, sembles una princesa!, amem quantes en dus?” D’aquesta manera, les hem contades, treballant els conceptes numèrics.

En aquest moment, han vengut els pares d’en Pau i hem estat xerrant les mestres i ells. La conversa ha estat molt agradable. Després, he anat a dormir als grans i, posteriorment he fet la nota gran, que ha quedat de la següent manera:

“Dilluns, 14 de maig de 2012.

Bon dia famílies! Com ha anat el primer dia de la setmana? Als nanets ens ha anat molt bé.

Durant el matí, ha vengut na Xisca, una de les mestres dels gegants a contar-nos el conte: “L’ou més bonic del món”. Mentre, hem pogut tocar diferents materials com plomes i ous!

Després, hem realitzat una transformació de l’espai amb caixons de plàstic i teles. Han estat materials que els han cridat molt l’atenció. S’han ficat dins les caixes, les han donat sa volta, les han estirat i empès, han ficat les teles i, després, na Maria del Mar els ha estirat mentre els infants es trobaven dins les caixes. S’ho han passat d’allò més bé!

Avui, no han vengut na Neus M., que segueix amb pneumònia i, en Toni i en Xabier, que tenen pigota. A més, na Maria s’ha hagut d’anar, ja que presentava símptomes.

Ens veiem demà!”

En acabar la nota, he baixat un moment a xerrar amb les practicants, ja que havíem de reunir-nos però jo no podia baixar degut a que havia de programar. Malgrat això, tampoc no podíem aclarir massa cosa, ja que necessitàvem xerrar amb na Sumsi i que ens donés el pressupost i necessitàvem que na Maria Antònia ens passés el power, per tal de poder organitzar la compra. Aquest fets es podrien identificar coma resistències.

Després, puj el dinar i, en acabar repleg el pati, programam, canvio a na Laura que s’ha despert, ja que jo l’anava a posar les sabates i la mestra m’ha explicat que primer els canvien i després les hi posen com a indicador d’aquest fet, el que em sembla una bona manera de comunicació entre les mestres. Seguidament, ve la mare de la nina a cercar-la i totes quatre xerrem de la pigota, ja que jo no l’he passada i estava un poc preocupada, la veritat és que ha estat una conversa molt agradable.

Finalment, he baixat a cercar a les practicants, que encara es trobaven als gegants, vigilant-los mentre es feia la reunió del campament i, quan han vengut les mestres, hem anat a demanar el doblers a na Sumsi. Malgrat un parell d’entrebancs, finalment ens ha donat els 200€ amb els quals hem de partir i, segurament, enllestir tot el projecte. Malgrat entenc que no pot gastar els 800€ que li donaran l’any que ve, em sembla que val la pena fer una inversió en aquest projecte, ja que està molt elaborat i pot aportar una millora significativa al centre.