En arribar, he anat amb les altres practicants a muntar la sala de
psicomotricitat per als reietons. Quan hem acabat, he pujat a la classe. Mentre
em trobava amb els infants, jugant amb el material, he recordat que havia
deixat la bossa i la jaqueta a la pica de la sala d’usos múltiples dels gegants.
Pel fet que els infants d’aquesta classe van al bany tot sols i es renten les
mans després de forma autònoma em preocupava aquest fet, per la qual cosa ho he
comentat a na Maria del Mar, que era la mestra que es trobava amb mi a l’aula
en aquest moment. Ella m’ha dit que, avui puc baixar jo a comanar el berenar i,
així, podria aprofitar aquest moment per recollir-ho. Així ho he fet. El
problema ha estat que, quan he obert la porta, he vist que ja es trobaven
desenvolupant la sessió de psicomotricitat. En aquest punt, m’he trobat amb un
dilema, però com ja havia interromput, he agafat la bossa i la jaqueta i m’he
anat. M’ha sabut molt greu, ja que ha estat una distracció per als infants i
considero que tot el moment de la sessió de psico és un moment altament
educatiu, en que es treballen infinitat d’aspectes que ajuden al
desenvolupament integral de l’infant. En pujar, ho he comentat amb na Maria del
Mar, que m’ha tranquil·litzat bastant. A més, m’ha dit de broma: “però has
demanat el berenar no?”. La veritat és que malgrat errades com aquestes ens
sàpiguen molt de greu, hem de ser conscients que som practicants i que estam
allà per aprendre. Més val que fallem ara que no quan no tinguem a ningú que
ens corregeixi, no?
Després, hem anat a berenar i, a continuació hem desenvolupat la proposta
amb lletugues. Jo he passat a la primera sessió, ja que faríem dos torns en què
passarien tots els infants que havien assistit avui a l’escoleta, tenint en
compte que molts d’ells es troben malalts. La veritat és que no s’han engrescat
massa. Jo, malgrat el rol de l’adult ha de ser d’observador i d’interventor
només en casos de conflicte o risc, també, he realitzat intervencions per
tractar que els infants s’engresquessin, malgrat he procurat que fossin molt
subtils i poc intrusives.
Després, he demanat a la mestra que ha passat amb l’altre grup a veure com
havia anat i m’ha semblat que aquell grup s’ha engrescat encara menys. Em
demano, el perquè d’aquest fet, si es troben a un espai conegut per ells i amb
un adult referent. Potser, pens és degut a la transformació d’aquest espai,
malgrat el coneguin, ja que es lleven els coixins i es prepara la proposta per
tota la sala. Supos que s’han d’avesar i que la següent sessió s’engrescaran més.
Mentre ha passat l’altre grup, he quedat a l’aula amb es infants, que han
jugat lliurement amb les culleres de metall i els cocos. Durant aquest moment,
han posat a dormir a en Joan i he sentit que plorava molt. He anat a adormir-lo
però com em trobava sola a l’aula i havia una part d’aquesta que no podia
controlar des de la meva posició els infants han vengut amb mi. M’ha sorprès el
respecte que han tengut i el silenci que han guardat, tot contemplant-me mentre
l’amic s’adormia. Una vegada resolta la situació, hem tornat a l’espai i,
mentre els infants continuaven jugant, jo anava vigilant-los i fent les notes
individuals dels infants que havien passat a desenvolupar la sessió de les
lletugues amb mi, ja que les mestres així m’ho havien comanat degut a que de
dues a tres teníem la reunió amb els pares del Joan.
Jo avui, quedava fins més tard per tal de poder assistir a questa reunió,
degut a que a principi d’aquest segon període de practiques vaig demanar si
quedava alguna entrevista per fer amb les famílies i si en podria assistir. El
motiu d’aquesta petició és que pens que el contacte amb els infants ho
treballam moltíssimes hores diàriament i, malgrat també entrem en contacte amb
les famílies als moments de rebuda i acomiadament, tenim moltes menys oportunitats
de treballar-ho, per això pens que és important aprofitar ocasions com aquesta.
Seguidament, hem dinat i, posteriorment, hem adormit els infants.
Finalment, s’ha desenvolupat la reunió amb els pares d’en Joan. La veritat
que la reunió ha anat molt bé i m’ha resultat d’allò més agradable. El tracte
de les reunions és molt proper i cal anotar que s’utilitza com a recurs d’apropament
a aquestes l’àlbum de cada infant. Jo he intervengut en dues ocasions, malgrat
dubtava si era correcte o no, però pensava que tenia alguna cosa que aportar.
La mare d’en Joan és molt passadora de pena, però entre tots s’ha establert
un negociació i s’han arribat a acords, sobretot pel que fa als aliments que es
permeten menjar a l’infant. Pens que no podem jutjar a les famílies, elles
només volen el millor per als seus fills i ho fan el millor que saben. Em
sembla que la millor manera de trobar un punt mitjà entre el que volem nosaltres
i el que volen les famílies és xerrant, exposant els punts de vista i acordar
solucions,com s’ha fet en aquest cas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario