Diari 09/05/2012.

Quan he arribat, els infants es trobaven jugant al pati. Jo he quedat amb ells mentre na Cris canviava bolquers. En aquest moment, un infant ha tirat una pinya cap a baix. He de dir que això suposa un gran perill, ja que els gegants es troben jugant al pati. Malgrat m’he sentit un poc malament, ja que potser hauria d'haver estat més atenta, després, he pensat que, era impossible, controlar tots els infants, ja que n’hi havia dos, per dues bandes diferents disposats a tirar-les. Malgrat les verbalitzacions no he arribat a aturar-los a temps. A més, la mestra m’ha comentat que a ella al matí l’ha passat el mateix, el que m’ha tranquil·litzat un poc.

Seguidament, hem anat a berenar i, després hem realitzat la proposta amb carabasses i carabassins tallats de diferents maneres de forma conjunta amb els reietons, sessió que seria la darrera. Malgrat el rol de no intervenció que caracteritza aquest tipus de proposta, he hagut de realitzar diverses intervencions per tal que alguns dels infants s’engresquessin, tot tenint en compte els gustos i preferències de cada un. Així, a en Xabier l’he proposat, omplir i buidar els bols. A uns altres la utilització de les eines de fusta com a element mediador entre el propi infant i els materials de la proposta, per tal d’afavorir un primer contacte amb ell, etcètera.

A continuació, mentre passava l’altre grup, hem jugat amb les llavors seues d’un arbre que fan so i els pots de llauna. En aquest moment, jo anava canviant bolquers. Quan he arribat a na Maria i en Sergi, els he agafat en braços malgrat remuguessin, ja que estava segura que ja era quasi costum. Efectivament, una vegada al canviador, han deixat de protestar i els he pogut canviar sense problemes. A més, na Marina T. També ha protestat i no volia venir, però he pensat que era degut a que es troba escaldada i, quan li fem net li molesta.

Quan he acabat, m’he segut i en Joan ha vengut i es recolzava en mi, per tal d’aixecar-se. Jo l’animava però sense ajudar-li, deixant-lo fer força a ell, per tal que els seus músculs es vagin enfortint.

Després, hem anat a dinar. Una vegada més, na Marina C. no volia seure. Na Cris l’ha dit que si no volia seure tampoc podia jugar, ja que la nina agafava els cotxes i jugava amb les mandales, l’ha esmentat que pot seure a dinar o no fer res. A més, una vegada ha segut, l’ha col·locat un pinça al pitet perquè no se’l llevés.

En Dani, s’impacienta molt en la espera entre plat i plat i no aturava de plorar, així que les postres les ha preses al pati, ja que la filosofia de l’escola contempla el moment del dinar com un moment de tranquil·litat i els plors continus i estridents de l’infant el trencaven.

Com a novetat, avui, en acabar de dinar, hem rentat les mans i la cara a la pica del pati. Els infants han gaudit molt.

Seguidament, he quedat a rentar l’espai, he fet les notes dels tres infants que han passat a la sessió que jo he presenciat i he baixat a reunir-me amb les altres practicants per tal de preparar l’exposició de demà.