Diari 02/05/2012.

En arribar,he començat a canviar bolquers. Na Marina C. no vol i s’enfada. Com sempre fa el mateix quan qualsevol adult li diu que ha de fer alguna cosa, l’explic que no podrà jugar amb el bolquer brut i que, quan ella vulgui, m’ho digui i la canviaré. Així que he seguit canviant a la resta. Quan he acabat, he tornat a demanar a na Marina si volia canviar-se el bolquer per poder anar a jugar, però seguia en les mateixes. La mestra m’ha dit que l’agafi i punt. Jo no volia fer-ho perquè em semblava massa intrusiu, però la veritat és que la nina no va remugar. És obvi que elles els coneixen més que jo i saben com actuen ells i com han de respondre elles.

Seguidament, anem a berenar i,després, juguem amb les paneres de so i silenci. En aquest moment, en Dani cau i es fa mal i jo, per calmar-lo, l’agaf en braços i, en comptes de donar-li la xupa, que és el més fàcil, penso en una altra estratègia que pugui distreurer-lo. Així, començ a cantar la cançó de al pas, al trot i al galop, movent-lo al ritme. D’aquesta manera, es tranquil·litza i, quan el deix a terra, segueix jugant.

A continuació, sortim al pati. Reny a na Marina perquè lleva una jugueta a Dani i ella em pega. Així que l’agaf de les dues mans i li dic “escolta Marina, no pots llevar les juguetes als amics, ho saps i, si t’ho record, no m’has de pegar, perquè no podem fer mal als altres”.

En aquest moment, he canviat el bolquer a na Maria i, malgrat l’he hagut de demanar un parell de vegades si volia venir a canviar el bolquer amb mi, al final ha accedit. Una vegada al canviador, tot ha anat rodat, ja que he donat a la nina el bolquer dient-li si volia ajudar-me i ella mentre feia xerrades m’assenyalava el Pocoyo que havia dibuixat, així he trobat un fil de relació amb ella.

El canvi de bolquers és un moment molt important, i així es concep en aquesta escoleta. És un moment on l’infant és participatiu i actiu, per aquest motiu, no poden dur altres objectes amb els que es trobaven jugant. Cal observar atentament els seus gestos, ja que en ells podrem saber el que els agrada i el que no. És un moment de relació íntima amb l’adult, en que amb dos es veuen cara a cara i, d’aquesta manera l’infant pot aconseguir la seguretat i confiança suficient que el permetrà després jugar i conèixer el món.

Seguint aquesta concepció, basada en els principis establerts per Emmi Pikler, és important anar anticipant les accions que es desenvoluparan, amb verbalitzacions com, per exemple, “ara te faré net/a amb la tovalloleta, està fesqueta”. A més, cal vigilar l’actitud corporal de l’adult i el que es transmet amb aquesta.

També, el fet de canviar-los sempre al mateix lloc, permet la possibilitat que els infants anticipin l’acció.

Malgrat, no es sol avisar al següent infant que es canviarà i no se’ls llevin els calçons i les sabates per tal de facilitar el seu moviment es segueixen les directrius de l’institut Lóczy i pens que aquestes millores es podrien anar introduint progressivament sense cap tipus de resistència per part del professionals que hi fan feina al centre.


Així, quan canvio els bolquers als infants, els don el bolquer i la tovalloleta, demanant-los ajuda. A més, estableixo jocs amb ells com per exemple el que jo he d'endevinar l'animal que es troba dibuixat al bolquer, o bé, picant el mirall deman: "qui és aquest/a?", on tots ells riuen. 

Seguidament, hem anat a dinar. Na Marina C. no volia, per la qual cosa l’he hagut d’explicar que si no volia seure, no podria dinar com els amics. He anat seient a la resta fins que la nina ha accedit.

Finalment, he anat a dormir als petits. Aquesta tasca és molt més difícil que dormir els grans, ja que en trobar-se en els bressols, és més difícil arribar a ells, a causa dels barrots. He decidit anar dormir-los per torns, de dos en dos, ja que si un no s’adormia bé i em posava amb un altre, la feina no servia per a res.

Quan he sortit he fet la nota d’aula, que ha quedat de la següent manera:

“02 de maig de 2012.

Bon dia famílies!

Avui han faltat tres amics. En Pau, ja que es troba de vacances; en Sergi; i na Laura, que segueix amb pigota. Hem notat molt la seva absència. En ser nou infants, hem passat un matí més relaxat.

Hem jugat amb les paneres de so i silenci que ens va presentar n’Antònia Coll dilluns. Es troben plenes de diversos materials naturals. Així, hi ha una de mitjos cocos, una altra de cocos musicals, de llavors segues, d’instruments de fusta, de culleres de metall i de pompons. Les grans paneres es trobaven repartides per tot l’espai i, ells mateixos podien triar amb quin material volien jugar.

Després, hem sortit al pati.

Us recordam que demà tenim psico!

Fins demà!”