Diari 04/05/2012.

En arribar, les practicants hem anat a muntar la sala de psico per als reietons, a l’aula dels gegants. Mentre la muntam, aprofitam per anar xerrant per tal d’organitzar la feina que ens queda per fer en relació amb el projecte de millora.

Quan arrib a la classe, canvio els bolquers i, a continuació, anam a berenar. Després, pas jo a l’aula amb ells mentre una de les mestres els va baixant i enviant a la classe i l’altra renta l’espai. Com a material perquè juguin triï les botelles sonores, ja que els agraden molt les cançons i, com vaig comentar un altre dia al diari, cada botella es relaciona amb una cançó segons el que contengui. Així, ells, a part de moure-les i comprovar els diferents sons que feien, me les duien per tal que jo els cantés la cançó corresponent.

En oferir els materials, he deixat la capsa contenidor en terra, entreoberta, per tal que els infants la obrissin i descobrissin el material que contenia. L’he deixada al seu abast perquè la teoria diu que el contenidor afegeix possibilitats de descoberta al material ofert. Malgrat això, les mestres m’han dit que la llevés, ja que si no la romprien. En aquest sentit, penso que seria positiu que es cerqués un contenidor més resistent que pogués quedar a l’abast dels infants, per tal de no minvar aquestes possibilitats que aporta.

Quan venen les mestres segueixo canviant els bolquers. En Sergi, m’ha agafat la mà per anar al canviador però na Maria del Mar ha sortit de l’aula i l’ha amollada. Quan he tornat a aconseguir que hi volgués, la mestra ha entrar i ha tornat a passar el mateix. Finalment, l’he pogut canviar. Amb na Maria ha passat quelcom semblant, però al final l’ha hagut de canviar la mestra. Pens que si hagués tengut el temps suficient ho podria haver arribat a fer jo, però de vegades les mestres adopten una actitud diferent respecte el suport que et donen per tal que tu desenvolupis una activitat  depenent del factor esmentat abans.

A continuació, he anat a cercar el material per a heurístic, que havia triat jo mateixa a la sessió de programació passada. Aquest material es trobava format per pals de fusta; peces de fusta, que han hagut de ser les petites, ja que les grans, que són més adients per als nanets es trobaven a l’aula dels gegants a la qual no es podia accedir, ja que es trobaven fent psico els reietons. D’aquesta manera, he hagut de separar les peces que eren massa petites i, per tant, perilloses per als infants; tubs de cartró; capses de cartró, que caldria arreglar; i anelles de goma. També he realitzat el disseny de la presentació de la proposta. Una vegada finalitzada tota aquesta feina, he demanat a les mestres si havia qualque aspecte que millorar i m’han dit que estava bé.

Durant el desenvolupament de la proposta, he desenvolupat un rol d’observadora, ja que és el que s’exposa a la teoria que ha d’adoptar l’adult en aquest tipus de sessions. A més, he tengut cura de la meva postura, ja que en procurar la no interacció amb els infants aquesta havia de ser totalment contraria a la que cal adoptar la resta de la jornada, també seguint l’establert per la teoria. Quan algun infant s’acostava, l’animava a seguir jugant de forma autònoma, procurant no afavorir una dependència o una interacció continuada amb ell.

Finalment, els infants repleguen el material dins les capses. La mestra i jo, hem disposat un parell d’exemples de cada un d’ells dins de cada capsa, per tal que ells puguin tenir una base arrel de la qual poder classificar. Una vegada estava tot el material disposat d’aquesta manera. La mestra ha anat amb ells a l’aula i jo he quedat replegant bé el material i duent-lo al seu lloc.

Seguidament, hem anat a dinar. Durant el desenvolupament d’aquest moment, en Dani, un dels infant al qual jo donava el menjar, s’ha posat sèmola per tota la cara, així, sense adonar-me, he dit: “Dani, pareixes un cel ple d’estrelles”. Les mestres ho han sentit i hem començat a fer broma al respecte. Ha estat un moment ben agradable.

A continuació hem sortit a jugar al pati que hem deixat que es comuniqués amb l’espai interior de l’aula on es troba el canviador. Per aquest motiu, m’he col·locat en una posició que em permetés controlar ambdós espais. Mentre jo estava amb ells, els vigilava i canviava la roba dels que s’havien embrutat, na Cris canviava bolquers i na Maria del Mar rentava l’espai. A mesura que els infants es troben nets els vam posant a dormir. Una vegada tots es trobaven col·locats als seus llitets jo he anat amb els grans.

Quan surt ja està tot fet, excepte dues notes individuals. Després de fer-les, propos fer diverses coses com replegar el pati i llevar les fundes dels coixins, ja que és divendres, per tal de no estar aturada i aprofitar el temps que som allà. Malgrat això, ja no quedava res més possible per fer i encara quedava mitja hora per partir. Les mestres em diuen que baixi a prendre un cafè, però els deman si els sap greu que quedi i apunti el diari d’avui així ho tendré tot més fresc i aprofit el temps per tal de tenir menys tasca a casa. Mentre, elles baixen a cercar el dinar i jo vaig fent el diari i qued per si qualque infants es desperta.

Avui, dubtem si en Xabier queda a dormir o no ja que, malgrat només queda els dijous, normalment la mare arriba molt més prest. Na Cris decideix cridar. Finalment, la mare ve a recollir-lo. Avui em deixen sortir cinc minuts abans degut a la manca de coses a fer. Comença bé el cap de setmana!