Avui, les practicants hem muntat la sala de psico per als nanets. Na Cris
m’ha dit que nosaltres la muntem i que després l’arreplegarà ella amb na Sumsi
i na Maria. La veritat és que em sembla justa la repartició i el fet que, per
ser practicants no se’ns encarreguin totes aquestes tasques que, malgrat siguin
necessàries i intencionals no entren en contacte directe amb l’educació de
l’infant. D’aquesta manera, ella queda amb els infants.
En acabar, començ a canviar bolquers, com me varen dir. Alguns infants
remuguen un poc o bé estableixen un joc de persecució, tot rient, però malgrat
això, als canvis es troben ben tranquils. M’ha cridat l’atenció na Marina C.,
que s’ha enfadat quan l’he duta a canviar i quan he acabat de canviar-la.
Després, he segut amb els infants, que es trobaven jugant amb els pots de
metall i les estrelles.
Na Cris i na Sumsi han anat a fer psico amb els grans mentre na Maria del
Mar i jo quedàvem a berenar amb els petits. Després, també amb na Sumsi, hem
desenvolupat la sessió dels petits. En aquesta, jo realitzava la funció
d’observadora, tot prenent notes dels moviments i les accions que feien els
infants per tal de poder reflectir-ho tant a les notes individuals com als
àlbums d’història.
La veritat és que, essent tres, m’han entrar ganes de demanar si podia fer
fotos, per practicar i millorar aquest aspecte, que se que és una de les meves
mancances i millores necessàries, però com m’han demanat allò, ja no ho he dit.
Si la pròxima sessió ho fe igual provaré de comentar-ho.
Durant la sessió, només he intervengut una vegada, ja que m’ha semblat
necessari, degut a que s’estava desenvolupant un conflicte i els infants es
podien fer mal. En aquest moment, na Sumsi m’ha comentat que molt bé, que en
aquest moment ja em necessitaven.
En finalitzar la sessió, tots
hem anat a dinar. En aquest moment, na Marina C. no volia seure i es trobava
darrere els amics, desfermant-los la veta. Jo l’he agafada de les dues mans i
l’he treta poc a poc d’on es trobava. Una vegada una mica apartades l’he dit
que si no volia seure, no podria menjar. Després, l’he demanat si volia seure i
m’ha dit que no, per la qual cosa, jo l’he explicat que, si no volia seure a
dinar amb els amics, tampoc no podia ni jugar ni desfermar les vetes. Com havia
de donar el menjar als dos infants més
petits, l’he dit que en voler, em cridés i jo l’ajudaria a seure. Com veia que,
al cap d’una estona, la nina seguia sense voler seure, l’he mostrat el seu plat
de dinar i quan la nina ha vengut a agafar-lo l’he dit que no podia menjar fins
que no segués com els altres. La nina ha tornat al racó, així que he deixat el
plat damunt la taula, una mica apartat perquè no es trobés col·locat al seu
lloc ni els altres hi arribessin, també, he deixat la veta damunt la cadira i
he tornat amb els menuts. Finalment, m’ha dut la veta, com a indicador que
volia seure, així que l’he assegut i ha pogut dinar. Després, na Cris m’ha donat l’enhorabona i jo l’he
agraït que m’hagués deixat fer, ja que ha estat una intervenció molt llarga i
passava pena, però crec que era necessari tomar-se temps, per tal que la nina
entengués el que feia i perquè mentre jo l’anava explicant.
També, m’he fixat que na Neus F., s’ha menjat l’enciam abans que la carn i,
com m’ha cridat l’atenció, l’he comentat a la mestra. Ella m’ha dit que molt bé
en fixar-me en detalls dels infants com aquest.
En acabar, avui, com a novetat, ens hem rentat les mans i la cara a la
pica. Com eren dues mestres, ja que na Maria del Mar tenia metge, jo els
rentava i els eixugava, mentre na Cris ha rentat l’espai molt ràpid. Després,
com estaven tots molt bruts, els he anat llevant la roba mentre jugaven al pati
i, en entrar a l’aula, jo els anava vestint mentre na Cris canviava els
bolquers. En aquest moment ha arribat na Maria del Mar, que també ha vestit els
infants.
Finalment, he anat a dormir als petits i, quan ha entrat na Maria del Mar
hem canviat i he anat amb els grans. Finalment, baix a la reunió de presentació del projecte de
millora amb les mestres de l’escoleta, la coordinadora i la tutora de la UIB.
No hay comentarios:
Publicar un comentario