Avui hem muntat la sala de psico per al reietons les practicants totes
soles. La veritat és que ha anat bastant bé. Malgrat això, pens que mancaven
algunes orientacions per part de les mestres en relació a com volien
desenvolupar la sessió aquest dia en concret, ja que hi ha certs aspectes que
es van variant de sessió en sessió, com per exemple amb què es farà la torre
que tomaran, etcètera.
Quan he arribat a l’aula hem començat a arreplegar les mànegues i les
pinyes amb què jugaven els infants. Durant el transcurs d’aquesta acció, jo
anava fent verbalitzacions com per exemple: “Na Laura duu dos pinyes”, “En Pau
en duu moltes”, “Marina, què em podies dur aquella ànega verda d’allà?”,
etcètera.
Seguidament, ha vengut la mare d’en Sergi a contar el conte de la rateta
presumida. Després, hem anat a berenar i jo he quedat a replegar l’espai. Na
Maria del Mar, m’ha demanat que em donés pressa, ja que els infants es trobaven
molt nerviosos i aniria bé que jo estigués amb ells. Ho he fet el més ràpid que
he pogut.
Hem pensat que, com ha estat una setmana ben moguda, els infants es
trobaven cansats. A més, els petits mostraven signes evidents de cansament.
Així que els hem posat a dormir.
Quan l’ambient ha estat més relaxat, he anat a preparar la proposta de
manipulació i experimentació amb pètals de rosa i flors de lliri. He intentat
que la presentació de l’espai fos estètica, tot posat els pètals formant
espirals, muntets que formaven un triangle, cercles, etcètera i disposant els
lliris enmig. La veritat que ha quedat bastant bé. Una errada que he comès en
aquest sentit és el fet de no haver llevat els coixins i el plafó de les
mandales ja que, com m’ha dit la mestra, els distreuen de l’activitat. Pens que
té tota la raó, però la veritat és que no havia caigut. El pròxim pic ho tendré
en compte.
Durant el transcurs d’aquesta proposta les mestres anaven fent fotos. La
veritat és que induïen als infants a realitzar accions per tal de poder fer
fotografies guapes. Si ben és veritat que en aquest centre es cuida molt el
procés de documentació i aquesta resulta un fil de relació entre família i
escola, pens que moltes vegades el que es mostra no és del tot real i el que es
pretén és mostrar més d’allò que realment es fa. En aquest sentit pens que és
del tot incorrecte i necessari, ja que, segons la meva opinió, es realitza un
fantàstic treball en relació amb els infants, per la qual cosa, no em sembla
necessari anar més enllà de allò que realment es desenvolupa.
Seguidament, anem a dinar i, després, jo netej l’espai. Finalment, vaig a
dormir als grans i, a continuació, ajut a na Maria del Mar a acabar d’adormir
als petits.
Mentre fem les notes. M’esmenten que ja hauria d’haver començar a canviar
bolquers aquesta setmana, ja que em veien el suficientment capacitada i
integrada al grup, però no havia pogut esser per lo mogudes que havien estat
les jornades. Jo els he comentat que pensava el mateix. També, he aprofitat
aquest temps per comentar amb elles el projecte de millora, escoltar les seves
aportacions, comentar les de les practicants, demanar dubtes, etcètera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario